Redes: Crear hoy las escuelas de mañana

Data de la sessió: 20 i 21 de desembre del 2010

Paraules clau: escoles, educació, nous projectes.

Breu descripció:

Durant aquestes dues sessions hem estat veient un vídeo el qual ens ha ajudat a adonar-nos de l’educació escolar i del que pensen els mestres i els alumnes d’aquesta nova metodologia educativa.

Val a dir que tot i dedicar-li dues sessions no ha donat temps a veure’l sencer. És per això que al arribar a casa vaig decidir tornar a veure’l per poder fer aquesta entrada molt més documentada.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Veient aquest vídeo he aprés que actualment els nens i les nenes estan submergits en les noves tecnologies i que això provoca que aquestes siguin essencials pel seu aprenentatge. Els nens i nenes actualment fan els seus deures amb l’ajuda d’Internet i les rets socials.

En aquest vídeo es veu plasmat com, tot i que la societat ha canviat i les noves tecnologies rodegen la vida dels alumnes, els mestres continuen aplicant una educació basada en les formes de vida de fa dos sigles:

- Sotmesa a la pressió dels resultats acadèmics

Penso que és real aquesta pressió ja que jo mateixa l’he sentit. Actualment els mestres encara tenen més en compte els resultats dels examen i dels treballs que el teu procés d’ aprenentatge, les teves habilitats i les teves capacitats.

- Amb llibres
- Amb una estructura de l’aula que recorda a la educació tradicional
- A partir de fitxes i/o escrits

Aquesta manera “d’educar i d’ensenyar” que està allunyada de la realitat actual provoca que els nens i les nenes no visquin una educació que té en compte la seva realitat diària, els seus interessos i els seus recursos.

Crec doncs, que és molt important que el mestre s’ha n’adoni del canvi social en el que s’ha sotmès el món i que adapti les seves practiques educatives a aquesta realitat canviant que ara rodeja als seus alumnes. El bon mestre que sempre ha buscat la significació i la funcionalitat a les seves activitats, ara ha de tenir en compte de la importància de les noves tecnologies.

Per tant, crec que el mestre ha de potenciar que el que facin a classe ho vegin útil i real per ser més autònom i saber desenvolupar-se en el món.

Richard Gerver, un dels líders educatius actuals més inspiradors creu en retornar la passió per l’ensenyament als mestres i el plaer d’aprenentatge dels alumnes. Tot i que això no serà possible fins que els joves expressen el que esperen del món i de la educació els ajudi a trobar el seu lloc en la societat.

Al vídeo em va semblar molt graciós tot i que completament encertat, l’exemple que va posar de la seva filla fent els deures. Per això hem va quedar clar que si els alumnes utilitzen les noves tecnologies com a recursos, els mestres poden utilitzar el mateix recurs per ensenyar-los. D’aquesta manera s’aproparien a la realitat quotidiana.

Al vídeo m’ha semblat molt interessant el tema de l’aula intel·ligent. En aquesta aules es promou una educació on els alumnes pensen de manera global i desenvolupen la capacitat per analitzat el món i la societat de manera crítica. Crec que aquest tipus de aula és molt important ja que ajuda als nens i nenes, nois i noies a ser conscient del món que els envolta, a opinar d’ ell i a prendre d’una manera compartida i dialogada.

Penso doncs que és important promoure en l’educació actual, tal i com ens intenta expressar el vídeo:

- El pensament de forma global i crítica

- El treballar pels altres

- El mestre com a guia

- La gestió de les emocions

- I la importància de les preguntes.

Veig d’utilitat aquestes sessions ja que ens ha obert els ulls i ens ha fet adonar-nos de la importància de l’adequació de les pràctiques d’ ensenyament - aprenentatge tenint en compte el món actual. Tot i que jo hagués vist de més utilitat si l’escola en comptes d’elitista fos pública, ja que ens hagués apropat més a la nostra vida escolar futura professional, penso que ens ha donat una idea.

Com ho amplio?

Per ampliar aquesta entrada he decidit buscar més informació sobre les escoles que pertanyen a la Institució educativa SEK.

http://www.sek.es/

Les escoles que pertanyen a la Institució educativa SEK és una forma diferent d’educar en sintonia amb la evolució social i tecnològica del nostre món. Van fundació la seva primera escola en 1892.

Aquí us deixo dos vídeos de de les escoles SEK:

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Aquesta imatge expressa que els nens i nenes del s. XXI estan en contacte amb les noves tecnologies des de petits i que, realment, per ells les noves tecnologies formen part de la seva vida quotidiana.

Quines preguntes em plantejo?

- Perquè aquest tipus d’Educació no es realitza en escoles públiques?

Relació amb les lectures

Aquestes dues sessions en primer lloc, m’han recordat a la lectura de Montserrat Pedreira, “La ciència de la quotidianitat”. M’han recordat a aquesta lectura ja que el vídeo que hem vist ens ajuda a adonar-nos que la societat ha canviat i que hem de adaptar-nos a la realitat present que tenen els infants. Amb altres paraules: hem d’adaptar-nos a la seva vida quotidiana que actualment està repleta de noves tecnologies: Internet, correu, fòrums...

Tal i com es diu a la lectura de Pedreira aprendre ciències és seguir processos d’ interpretació i reinterpretació continus del món natural que ens envolta. Per tant, hem de tenir en compte que per promoure una educació de ciències significativa ens hem de fixar en el medi i l’entorn que ara tenen els infants.

En segon lloc gràcies a la importància que deien al vídeo que tenien les preguntes, els diàlegs i les emocions també puc fer referència a la lectura de Benlloch i Martí. Ja que en aquesta lectura al igual que en el vídeo, es fa patent la importància de compartir experiències, coneixements i idees a partir del llenguatge, de sentir i exterioritzar el que penses per sentir-te valorat i de la importància de fer preguntes ja que els ajuda a marcar-se reptes, fixar-se i analitzar el món.

Absència

Data de la sessió: 14 de desembre

Motiu de l'absència: Tal i com ja et van comentar les meves companyes de grup durant la hora al laboratori, em vaig posar malalta i per tant, vaig estar uns dies sense anar a l'Universitat.

Absència

Data de la sessió: 13 de desembre

Motiu de l'absència: Tal i com ja et van comentar les meves companyes de grup el 14 de desembre, durant la hora al laboratori, em vaig posar malalta i per tant, vaig estar uns dies sense anar a l'Universitat.

CEDEC

Data de la sessió: 30 de novembre del 2010

Paraules clau: centre de documentació i experimentació, diversitat, ésser viu.

Breu descripció:

Avui hem anat d’excursió al CEDEC, un centre de documentació i experimentació en ciències. En aquest centre s’introdueixen les noves tecnologies en infantil i primària.

Vol deixar de banda gestos tradicionals com escriure, escoltar o el gest d’ avorriment (que serien records que tenim nosaltres de les ciències) per passar a altres com:

- Actiu
- Interessant
- Divertit
- Emocionant
- Significatives
- Experimentals
- Motivadors

Si cliqueu aquí podreu l'excursió al CEDEC en imatges.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Al llarg de la visita del CEDEC, en primer lloc, he après que hem de fer experimentar per aprendre ciències. És molt important l’aprenentatge científic per ensenyar ciències. Els mestres han de posar-se i posar als infants ulleres de científic.

Els infants han d’adquirir la capacitat de construir el pensament científic.

També, en segon lloc, he après i per això veig de gran utilitat aquesta sortida, que el CEDEC em pot facilitar recursos (com els kits, la càmera de cria, lupes, etc.), em pot ajudar a realitzar les activitats experimentals que vulgui a la classe (tenen blanc de llum per fer créixer algunes plantes, llibres i històries de la vida de les plantes, flors per atreure insectes, ratlladors per a minerals...), em pot donar assessorament, em pot formar, em pot ajudar econòmicament per fer recerques i m’ofereix experiències d’aula. A més a més aquest centre està ubicat en el programa d’Educació Ambiental:

Les escoles verdes

Cosa que m’ha semblat molt interessant ja que el programa de les escoles verdes, des del meu punt de vista és un programa molt afavoridor pels nens i nenes ja que els apropa a la natura.

En tercer lloc, he après que el CEDEC, té un grup complex que treballen a la Universitat Autònoma de Barcelona i que tenen recursos que puc mirar sempre que necessiti assessorament: pàgina web, cursos...

Amb tot això doncs, he aprés que és molt important que vegin perquè serveix cada cosa, que treballin amb les noves tecnologies, que el mestre innovi perquè els infants pensin i creïn per exemple introduint les TICS per fer un vídeo sobre el que han aprés.

En quart lloc, he après com utilitzar els contes per ensenyar ciències gràcies a l’exemple que ens va posar de l’ECODAT i el conte dels Rínxols d’Or.

En cinquè lloc he aprés que davant dels fenòmens del món els infants tenen els seus models explicatius personals. Hem de fer evolucionar als infants aplicant pensament i activitats perquè creïn un model explicatius científic.

Quan un nen parla i diu la seva opinió i l’altre ho repeteix, no significa que copien sinó que pensen que el que ha dit el company és més important. Fer activitats en grup i enriquir-se dels pensaments dels altres ajuda a la socialització del coneixement.

En sisè i últim lloc he après que els mestres han de saber que l’error és un camí.

L’infant porta una motxilla d’experiències, llenguatges, cultura, emocions i pensaments. Amb el model de modelització els mestres han d’anar remodelant i ampliant aquella motxilla.

Per concloure vull afegir que em van semblar molt interessant les tres propostes que vam realitzar al final i també em va semblar molt interessant veure les cambres de cria ja que vaig aprendre que:

- Que els grills ensorren els ous

- Que el cuc té una metamorfosis complexa

- Que els insectes pals són tots femelles i idèntiques. Si hi ha mascles és quan pot haver un canvi genètic, tot i que és estrany que hi hagi.


Com ho amplio?

Per ampliar aquesta entrada, ja que em va semblar interessant el tema dels insectes pal, tractaré sobre aquests curiosos insectes.

Els insectes pal també s’anomenen fásmidos, al igual que els insectes fulla.

La paraula fásmidos prové del llatí (phasma) i significa fantasma, per la gran habilitat que té aquest insecte per aparèixer o per amagar-se gràcies al seu camuflatge. La seva aparença recorda a la de una branca.

Els moviments d’aquest animal són molts suaus i imiten, al igual que els insectes fulla, el moviment de la branca quan és moguda pel vent.

Els insectes pal mesuren uns 12cm de llargada, tot i que altres especies d’insectes pal com el Phoebaticus Serratipes que mesura uns 50cm.

Els insectes pal són vegetarians i s’alimenten de fulles fresques. Algunes especies de insectes pals només s’alimenten quan fa poc vent que mou lleugerament les filles, per el que alguns insectes pal estan obligats a crear corrents d’aire .

La temperatura que poden estar aquests insectes és entre 21 i 27º. Una humitat forta els ajuda a la seva muda.

Si vols agafar un insecte pal, ho hauràs de fer subjectar pel tòrax, mai per les extremitats , ja que com les salamandres, es desprèn d’elles com una estratègia de defensa quan intentem agafar-lo per les extremitats.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Per aquest apartat destacaria una frase que ens van dir al CEDEC de Loris Malaguzzi:

L’infant és fet de cent.
L’infant té cent llengües
Cent mans cent pensaments
Cent maneres de pensar
De jugar i de parlar
Cent, sempre cent
Maneres d’escoltar
De sorprendre, d’estimar
Cent alegries
Per cantar i comprendre...

Quines preguntes em plantejo?

- El CEDEC està disponible sempre que vulguis?

- Només pots dirigir-te al CEDEC si ets mestre?

Una classe per aclarir dubtes

Data de la sessió: 29 de novembre

Breu descripció:

Avui hem parlat sobre com ha de ser l'examen de les lectures i el treball en grup.

Congrés de les floridures

Data de la sessió: 23 de novembre del 2010

Paraules clau: fongs, condicions i evolució.

Breu descripció:

Avui, desprès de 28 dies d’observació de les nostres floridures, les hem portades a classe i hem fer un congrés sobre elles. Primer hem observat les floridures amb la lupa binocular i desprès hem posat en comú tots els nostres aprenentatges per descobrir quines són les condicions que propicien la creació dels fongs i com és que han aparegut.

Observació Floridures

Preguntes pel diàleg

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Fent aquesta pràctica he aprés que un aprenentatge en comú, com ja he dit en altres entrades, és un aprenentatge molt més significatiu. A més a més he après algunes coses que no sabia com que:

- La humitat és una condició favorable en l’aparició dels fongs. Jo creia que no tenia res a veure ja que el meu tomàquet va florir en un espai sense humitat.

- El model d’ésser viu diu que un ésser viu apareix per un altre.

- El tomàquet no mor quan l’arrenques de l’arbre sinó quan perd els nutrients que ha extret de la planta.

- El fong es mor quan s’acaben els nutrients de la matèria orgànica on està adherit.

També altres coses que ja sabia les he pogut ampliar gràcies a les recerques de les meves companyes. Penso doncs, que les seves recerques i els seus aprenentatges han estat clau per l’evolució del meu aprenentatge propi ja que durant la pràctica fluïen diferents conceptes que ens van ajudar a buscar respostes a les preguntes que ens havíem plantejat:

Com és que han aparegut?

Quines són les condicions que es necessiten per què aparegui un fong?

Crec la utilitat d’aquesta pràctica és més que bona. Fer de científiques a partir de la nostra pròpia experimentació ens ha motivat i ens ha permès entendre l’explicació a partir del que nosaltres teníem. Penso que una activitat així és idònia i NECESSÀRIA pels infants ja que a més a més de treballar en grup, aprendran de l’altre, llimaran el que ja saben, enriquiran el que saben amb una altre idea i CONSTRUIRAN el seu aprenentatge.

Com ho amplio?

En aquest apartat m’agradaria mostrar-vos a partir d’una presentació en diapositives que he trobat, una cosa que em va rondar pel cap quan vam parlar sobre la mort del tomàquet: com és el sistema nerviós d’una planta. A lo millor aquesta petita presentació us ajuda i m’ajuda a mi mateixa a entendre la importància dels nutrients que té el tomàquet pels fongs.

EL REINO VEGETAL

View more presentations or Upload your own.

Vet aquí uns documentals de la BBC que són també molt interessants:

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Cada alumne tenia una peça, la peça del seu aprenentatge, i totes juntes hem format el puzle sencer.

Quines preguntes em plantejo?

Una de les preguntes que hem vaig plantejar quan vaig sortir de classe va ser:

- El fong sent? És capaç de sentir que no pot respirar o quan mor?

Algunes de les preguntes que vaig plantejar a l’aula van ser:

- Hi ha diferència en els tomàquets naturals i els que són “artificials”?
- Pot influir aquesta diferència biològica en l’evolució del fong?

ECOSISTEMA

Data de la sessió: 23 de novembre del 2010

Paraules clau: relació d’interdependència, context natural i animals.

Breu descripció:

Aquest matí ha estat una classe molt autònoma. El docent ens ha mostrat un vídeo on apareixien ocells, vaques, mosques, s’escoltava el piular dels ocells, l’ esquellot les vaques...

A partir del visionat d’aquest vídeo el David ens ha proposat una pregunta:

Què fa possible això?

Ens hem fet preguntes sobre el perquè de l’espai, el com, el què fan els ocells quan s’acosta algú , d’ on a tret la mare allò que porta, si té a veure allò que porta amb el paisatge, de què són els materials del niu, si té a veure que hi hagi vaques amb la oreneta, perquè ses grata la vaca d’aquest manera...

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Tot i que no ha estat una classe molt llarga, he aprés que veure un vídeo sobre la natura posant-nos ulleres de científic ens pot ajudar a plantejar-nos coses que possiblement no haguéssim qüestionat. Mentre veia el vídeo em preguntava el perquè, en aquest context natural, hi havia una vegetació i uns animals determinats... Què condiciona la creació de determinades formes de vida?

També he pogut observar i aprendre, en certa manera, com en aquest context natural, en aquest ECOSISTEMA, tot anava relacionat. Els éssers vius estaven adaptats a aquell hàbitat i formaven un cercle. Com un cercle de la vida: la vegetació depèn d’alguns animals per reproduir-se, els animals depenen d’altres per alimentar-se i els residus naturals, per exemple, quan un animal mor, serveix d’ adob per la terra. La meva segona pregunta és doncs: Té relació l’ecosistema amb la pervivència dels éssers viu d’aquell hàbitat?

Penso que aquesta activitat, tot i que a infantil o primària hauria d’estar una mica més pautada, és de gran utilitat ja que a partir d’aquí els infants poden començar a entendre que és un ecosistema, es poden començar a fer preguntes sobre el medi i la natura i poden ser conscients del que comporta ser un ésser viu.

Com ho amplio?

En aquest apartat ampliaré el concepte d’ ECOSISTEMA, com ja he pogut deduir, plasmant i sintetitzant la informació que he trobat o que em pot ser d’utilitat per a la propera sessió.

Els ecosistemes són sistemes complexos com el bosc, el riu o el llac, formats per una trama d'elements físics (el biotopo) i biològics (la biocenosi o comunitat d'organismes).

Segons la Wikipedia hi ha aquests tipus d’ecosistemes:

Ecosistema acuático
Chaparral
Arrecife de coral
Desierto
Ecosistema marino
Pluviselva
Sabana
Pantano
Taiga
Tundra
Selva
Bosque
Ecosistema humano
Prado
Manglar

L'ecosistema és el nivell d'organització de la naturalesa que interessa a l'ecologia. En la naturalesa els àtoms són organitzats en molècules i aquestes en cèl•lules. Les cèl•lules formen teixits i aquests òrgans que es reuneixen en sistemes, com el digestiu o el circulatori. Un organisme viu està format per diversos sistemes anatòmic-fisiològics íntimament units entre si.

Nivells d’organització en la naturalesa

L'organització de la naturalesa en nivells superiors al dels organismes és la que interessa a l'ecologia. Els organismes viuen en poblacions que s'estructuren en comunitats. El concepte d'ecosistema encara és més ampli que el de comunitat perquè un ecosistema inclou, a més de la comunitat, l'ambient no viu, amb totes les característiques de clima, temperatura, substàncies químiques presents, condicions geològiques, etc. L'ecosistema estudia les relacions que mantenen estre sí els éssers vius que componen la comunitat, però també les relacions amb els factors no viu

Funcionament de l’ecosistema

El funcionament de tots els ecosistemes és semblant. Tots necessiten una font d'energia que, fluint a través dels diferents components de l'ecosistema, manté la vida i mobilitza l'aigua, els minerals i altres components físics de l'ecosistema. La font primera i principal d'energia és el sol.

En tots els ecosistemes hi ha, a més, un moviment continu dels materials. Els diferents elements químics passen del terra, l'aigua o l'aire als organismes i d'uns éssers vius a altres, fins que tornen, tancant-se el cicle, al terra o a l'aigua o a l'aire.

En l'ecosistema la matèria es recicla -en un cicle tancat- i l'energia passa - flueix- generant organització en el sistema.

Com a sistema complex que és, qualsevol variació en un component del sistema repercutirà en tots els altres components. Per això són tan importants la s relacions que s'estableixen, sobretot les relacions alimentàries i de reproducció.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

No sé si això que veureu, seria ven bé una metàfora però quan redactava l’anterior apartat m’ha vingut al cap una de les pel·lícules infantils més populars: el Rey León.

Quines preguntes em plantejo?

Fent aquesta petita recerca m'he respost les preguntes que m'havia plantejat al principi d'aquesta entrada.

Com els mestres podem fer preguntes interessants?

Data de la sessió: 22 de novembre del 2010

Paraules clau: model d’ésser viu, preguntes

Breu descripció:

En aquesta sessió hem treballat les manes de fer preguntes des del punt de vista de la mestra. Hem descobert els tipus de preguntes que hi ha i les que podem formular per aconseguir que els infants pensin i vulguin saber més.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

D’aquesta sessió he après que hem de potenciar que els infants es facin preguntes afavorint situacions d’aprenentatge, d’experimentació i de diàleg.

Penso que aquesta sessió ha estat de gran utilitat a conseqüència d’això, de què he après que no hem d’esperar a que ells formulin preguntes sinó que hem de crear el context perquè les preguntes flueixin.

Estic d’acord en què les respostes a les preguntes no han de ser enciclopèdiques ja que no volem crear un infant “lloro” volem crear un infant capaç de pensar, de fer hipòtesis, de raonar i de voler conèixer el món.

Per això és important tal i com ha dit el David, si volem crear aquest infant capaç de reflexionar i fer-se preguntes, que les preguntes no siguin descriptives. Les preguntes que ha de formular el mestre han potenciar que els infants, com ja he dit en altres entrades, s’interessin per la observació i es facin més preguntes.

Tal i com va dir la Conxita, hi ha maneres de fer preguntes, tot i que ella aconsella fer-n’ he d’aquet tipus:

On viu?

Com és?

Jo penso que aquest tipus de preguntes estan molt bé ja que afavoreixen el fer-se més i voler saber més, però també crec que es poden utilitzar més tipus. Es poden fer preguntes també sobre un organisme, sobre una població d’organisme o un ecosistema.

Per exemple:

Quines condicions necessitem per tenir un cavallet de mar a la peixera i visqui bé?

Per què les tortugues hivernen? Ho fan totes?

Com que hi ha diferents formes de mirar, com ja he comentat en entrades anteriors es poden realitzar diferents tipus de preguntes tenint en compte quines ulleres de científic ens hem posat. Vull destacar que això ho considero molt important ja que gràcies a tenir diferents formes de mirar podem plantejar unes o altres preguntes.

Si miren la diversitat/regularitat podem fer preguntes com:

Són tots iguals? Què tenen en comú?

Si mirem el canvi/conservació:

Quan un ésser viu creix que canvia i què es conserva?

Si mirem macro/micro:

Com deu ser la llavor per dins?

Si mirem tots/parts:

Què li entra? Què li surt?

Si mirem passat/present/futur:

Sempre ha estat igual?

Si mirem aquí/allà:

Tots els éssers vius poden viure en el mateix hàbitat? Perquè?

A continuació veureu les fitxes que ens va donar en David a classe que són un resum del què he explicat avui a aquí.

Com ho amplio?

He decidit ampliar aquest apartat analitzant una mica més el tema de les preguntes gràcies a un llibre de Wynne Harlen que vaig llegir fa temps:

HARLEN WYNNE. Enseñanza y aprendizaje de las ciencias.

Quan els infants comencen a intentar respondre preguntes, apareixeran altres d’un manera inevitable. I com les qüestions posteriors suscitades es generen en el context de l’activitat, és possible que moltes estiguin formulades en terminis de la activitat que els infants realitzen. D’aquest mode no acaben, una vegada iniciat, el procés de definició de qüestions comprovables.

Els nens perceben ràpidament, a partir de la experiències, dels tipus de preguntes que poden respondre ’s mitjançant la investigació i dels que requereixen un altre tipus d’ enfoc.
Pels infants és més important saber com respondre diferents tipus de preguntes que conèixer les respostes, però això només és possible mitjançant l’ experiència de formular qüestions i dialogar sobre el procés de la resposta.

Les preguntes infantils no s’han de quedar sense respostes, però si sempre responem nosaltres, impedirem que aprenguin a plantejar-se-les de mode que poden resoldre-les per si mateixos.

És difícil trobar algun aspecte relacionat de forma més directa amb la confiança en si mateix que tingui el professor per ensenyar ciències que la seva capacitat de tractar les preguntes dels infants. La clau per alliberar -se de les estratègies rigudes (fitxes...) consisteix en desenvolupar tècniques adequades per tractar les preguntes, en comptes de respondre-les.

Els mestres han de donar més oportunitats als infants per a que desenvolupin els seus propis raonaments perquè facin preguntes i intentin comprendre-les.

A continuació us adjunto un link d'un vídeo que us ajudarà a formular diferents tipus de preguntes:

http://www.youtube.com/watch?v=685W6gI3cTs

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Aquesta imatge ens il·lustra que els infants han d’estar en un núvol de preguntes i que poden expressar la que volen per compartir-la amb els altres i saber coses sobre el món.

Quines preguntes em plantejo?

- Seria adequat per intentar buscar la resposta a la pregunta treballar per fitxes?


Gaudim de la màgia de la fira!

Novetat: La girafa sí que s'estira al terra per descansar!!!

Relació amb les lectures

La sessió d’avui que sobretot anava dedicada a fer-nos conscient de potenciar que els infants es facin preguntes em va recordar a la lectura “Què entenem per treballar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a Educació Infantil i Primària?” de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa. M Tarín.

Aquesta lectura al igual que el que ens va comentar en David, ens diu que els mestres han de propiciar situacions i contextos perquè ajudin als infants a formular preguntes que fomentin el seu interès.

Una altre de les coses que es va comentar en aquesta sessió és què les realitzacions de les preguntes no havien de ser descriptives sinó que propiciessin la deducció i la interpretació, tal i com es diu també en aquesta lectura.

Fira de maquetes

Data de la sessió: 16 de novembre del 2010

Paraules clau: model d’ésser viu, estructura interna, desplaçament.

Breu descripció:

A la classe de pràctiques, tota la classe ens hem ajuntat per crear una fira de les maquetes que havíem realitzat del nostre ésser viu.

Mentre passàvem per les diferents maquetes les integrants del grup ens explicaven en que consistia el desplaçament del seu animal investigat. A la fira de les maquetes hi havia: tres serps, una manta, dos cucs de terra, una girafa, un cocodril, una papallona, una medusa, un peix i un pop.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Al llarg de l’exposició de maquetes he après els desplaçaments dels diferents éssers vius que els grups havien investigat. A més a més he ampliat el meu coneixement sobre la serp (l’ésser viu triat pel meu grup: el grup blau).

La posada en comú amb tot el grup, per tant, m’ha ajudat a conèixer l’estructura interna de cada animal, sobretot el del peix, la girafa, el cuc i la serp, que m’ha permès entendre perquè es desplaçaven de determinada manera.

M’ha sorprès algunes de les explicacions de les meves companyes que m’han portat a fer-me preguntes, les quals anomenaré a un altre apartat.

Amb aquesta fira doncs, he aprés que l’estructura interna de cada animal influïa al seu desplaçament. Com per exemple, el cuc que a partir del seu cos format per cercles podia recargolar-se cap enrere i tornar a fer-ho per avançar, o com la serp que en alguns casos utilitzava la propulsió d’anar-se cap a un costat per anar cap a un altre.

També m’he pogut adonar que en alguns casos no es necessiten vèrtebres, ni espina dorsal per moure’s i que alguns animals com el peix, no tenen connectat tot el cos al sistema nerviós central, com ens passa a nosaltres.

Una de les coses que m’ha dit el mestre m’ha portar a entendre, tal i com va comentar la Mari, que és important que expressem la realitat a les nostres maquetes. “Si el cuc de terra no té ulls, no li hem de fer”. Ja que aquesta realitat pot ajudar als infants a fer-se més preguntes com: com pot veure el cuc de terra?

També el fet de comprar que un ésser viu té ulls d’una o altre manera, pot fer pensar a l’infant el perquè d’aquesta situació. Com va dir en David, fins i tot, els ulls, que tenen a veure amb la relació de supervivència poden influir al desplaçament i a la relació d’aquell ésser viu amb l’entorn o amb altres de la seva espècie.

Tot està relacionat, penso ara. Tot té relació. Les estructures internes, externes, la manera com es reprodueix “x” animal, etc, té relació amb el seu desplaçament i amb el seu hàbitat.

Puc dir doncs que la natura i l’evolució ha fet que els éssers vius s’adaptin a l’entorn on viuen (el cuc no té ulls per exemple perquè al estar sempre sota terra, amb les vibracions en té prou). La teoria de l’evolució de Darwin-Wallace explica amb més detall el que vull fer referència.

La evolución biológica es el conjunto de transformaciones o cambios a través del tiempo que ha originado la diversidad de formas de vida que existen sobre la Tierra a partir de un antepasado común.

Segons el que jo crec doncs, és el temps, la història, qui ha permès que els éssers vius canviessin i s’adaptessin poc a poc al seu medi (canvis a nivell molecular):

Penseu que al principi tot eren petites cèl·lules. El pas de temps va provocar que creixéssim. Algunes van morir perquè no tenien les estructures o les capacitats corporals necessàries per sobreviure en aquell entorn (buscar aliment...) i altres van sobreviure perquè es van poder adaptar. Totes aquelles cèl·lules al reproduir-se van crear altres cèl·lules més grans que ja tenien incorporades aquelles millores. I així successivament.

Fins i tot ara encara s’estan produint canvis. No heu escoltat mai que a l’ésser humà encara li queden segles per ser un ésser humà cent per cent? Doncs, jo penso que al igual que l’ésser humà que ha anat canviant i canviarà, els nimals també ho fan.

Crec per tant, que, aquesta posada en comú ha estat de GRAN utilitat ja que gràcies a això ara sé moltes més coses sobre els éssers vius, sóc conscient de la relació que té tot el cos en el desplaçament, la reproducció i l’alimentació i m’ha motivat per voler saber més sobre els éssers vius i la seva evolució.

Com ho amplio?

Buscant, mirant i indagant sempre trobes coses noves. Aquesta pàgina web que podeu veure aquí és interessant i didàctica. Us recomano mirar-la!

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

L’ aprenentatge amb els altres és el millor aprenentatge.

Quines preguntes em plantejo?

Algunes de les preguntes que em van sorgir al llarg de la fira van ser:

- Com pot moure les aletes el peix si algunes no estan connectades al sistema nerviós central?
- Perquè la girafa té les potes tan llargues?
- Els bebès girafa poden estirar-se?
- Que passaria si al pop no li entrés ve l’aigua per fer la propulsió?

Parlem amb la Mari: Què més fer per millorar l’entorn de Escola Bressol?

Data de la sessió: 16 de novembre del 2010

Paraules clau: projecte ambiental, UAB i practicants de ciències.

Breu descripció:

Avui ha estat una classe especial: la Mari, treballadora de l’Escola Bressol la Gespa, ens ha vingut a veure i ens ha explicat el projecte ambiental que realitzen. Ens ha ensenyat les propostes i les activitats a partir de diferents fotografies.

Per introduir aquesta reflexió m’agradaria comentar alguns aspectes rellevants que s’han comentat.

L’Escola Bressol la Gespa va demanar una assessoria a la UAB. Van crear un projecte ambiental de tres anys. El primer any van parlar sobre com gestionar els residus. El segon van fer un hort i el tercer van crear una bassa.

Les activitats del projecte ambiental que fan els infants de 0 a 3 anys, tenen relació amb els entorns propers de l’escola: el bosc, l’hort i la bassa.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Aquesta conferència m’ha agradat ja que ens ha mostrat que és possible canviar la manera d’ensenyar. Ens ha mostrat que és possible l’aprenentatge en vers l’exploració i la investigació.

Una de les coses que més m’ha sorprès és l’entusiasme i les ganes amb les quals, la Mari, ens argumentava les seves idees i les seves activitats en relació amb el projecte ambiental. Jo també penso que un infant per aprendre de la vida, per aprendre del seu entorn, que en aquest cas seria el bosc, l’hort i la bassa, ha d’experimentar, ha de embrutar-se.

Si un infant mai s’embrutés, mai experimentés amb l’aigua i es mulles, etc, mai sabria les conseqüències dels seus actes i per tant mai sabria que si es posa al fang s’embrutarà, que si fa “xip xap” en un bassal es pot mullar...

Tal i com diuen Bernat Aucouturier i André Lapierre és important deixar espai per l’activitat espontània dels infants que permeti la lliure expressió. Propiciar un entorn natural, real, significatiu i proper els pot ajudar a treure més partit d’aquesta activitat espontània: veure éssers vius (cucs de terra, papallones, ocells...), experimentar amb la terra, tocar diferents textures (tronc d’un arbre, branca d’una arbre...), entre d’altres.

Per tant, crec molt positiu, com comentava la Mari, apropar als infants a allò real. Jugar amb coses de la vida, amb textures diferents, com són els elements naturals. Si a un infant només li donem joguines de plàstic, no experimentarà amb altres materials que, possiblement trobarà més significatiu ja que potenciarà el seu desenvolupament amb la comunicació del medi amb el que viurà. On hi haurà arbres, fulles, terra...

També m’ha agradat, a més a més de la predisposició que deia que tenia tota l’escola i el canvi de mentalitat que tenia en vers les joguines naturals i les artificials, la manera de treballar que té amb els animals. Penso que una de les coses que els infants han de tenir clar és que, tot i que experimentem amb els animals, observem com evolucionen i el cuidem, l’ésser viu ha de tornar al seu hàbitat. L’han de deixar lliure.

Considero molt important això ja que, el que no podem pretendre és aprendre sense tenir en compte la vida d’un altre ésser viu. Tal i com va dir la Mari, amb l’ocell que van portar a classe o amb les granotes: cada animal ha de tornar al seu hàbitat.

Referent a això podria treure el tema que ja he comentat sobre els peixos de l’aula constructivista que ens va ensenyar per fotografies en David a classes anteriors. Perquè hem de deixar els peixos a l’escola si sabem que necessiten menjar? NO PODEM DEIXAR QUE MORIN, NOMÉS PEL FET DE QUÈ ELS INFANTS APRENGUIN. Poden aprendre-ho en una altra ocasió o d’una manera distinta.

A més a més de tot això m’ha agradat que utilitzin imatges reals en comptes de imatges caracteritzades. És veritat que molts cops infantilitzem als animals perquè es situïn més propers a ells i el que no tenim en compte és que això, els allunya de la realitat. Crec que la millor opció és que ho vegin, tal i com diu la Mari, com són realment, sobretot a Escola Bressol, ja que és amb això amb el què es trobaran.

A partir de tot això podria dir que he aprés que engloba ser una escola verda i comparar la participació de diverses escoles que ho són (fixant-me en l’escola on estic de pràctiques que també ho és).

He aprés diverses activitats per posar en pràctica un projecte ambiental:

- Portar un ocell a l’aula
- Fer de papallona a psicomotricitat
- Recollir deixalles del bosc
- Plantada amb les famílies (dissabte de la natura).
- Contes ambientals (una història a l’hort, a la bassa...)
- Experimentar amb el terra i l’aigua.
- Explorar: qui viu sota terra?
- Fer murals per representar el que han aprés
- Racó de l’hort
- Fer “xip-xap”.
- Fer cases pels ocell, cuidar peixos...
- Apadrinar arbres (l’ activitat que més m’ha agradat)

Tot això tenint en compte d’adaptar les activitats als infants amb necessitats educatives de suport.

He aprés de la importància d’experimentar amb materials propers i naturals i de la importància que té la seguretat dels infants (em vull fer referència a la utilització de pintures comestibles, com iogurts, per pintar un mural) i de la importància que té que interactuïn amb el material que han realitzat (murals, fotografies, compost...).

Veig aquesta conferència d’utilitat ja que ens ha mostrat, com ja he comentat, la capacitat de canviar visions, d’enfrontar-se a les teves pors i de la lluita per una educació experimental. També crec que aquest projecte és d’utilitat pels infants ja que els ajuda a ser conscients del seu entorn i a sentir-se partícips de la natura i del medi ambient.


Com ho amplio?

Aquesta conferència m’ha fet pensar sobre el medi ambient i de la importància de l’aprenentatge de les ciències i de la consciència de la cura del medi natural. Per això en aquest apartat vull conscienciar-vos que el medi està canviant i que tots, no només els infants, hem de posar de la nostra part.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

En un Blog que parla sobre una escola ambiental he trobat una poesia que tracta d’aquest medi natural. Crec que aquesta poesia pot ajudar a complementar la idea que el medi ambiental s’ha de cuidar i que hem d’ensenyar als infants a fer-ho.

"Yo soy un niño y vengo a investigar, si el medio ambienteestá limpio de verdad.Si no está limpio,te debes apurarpara el medio ambientepoder salvar.Niños, niñasvamos todos a limpiarporque al medio ambienteunidos, lo podemos salvar."

Quines preguntes em plantejo?

Algunes de les preguntes que em van sorgir al acabar aquesta conferència són:

• Els infants més petits, aprenen, a més a més d’experimentar?
  
• Els infants d’últim any serien capaços de mostrar que realment han aprés sobre la natura? Com s’avalua?

Relació amb les lectures

Quan a classe la Mari comentava que és molt positiu apropar als infants allò real, a coses de la vida, etc, vaig recordar les paraules de Montserrat Pedreira a la lectura “La ciència de la quotidianitat”:

"Si entenem la ciència com una manifestació cultural més de la nostra societat, en la que per tant, tots hi vivim immersos des que naixem, aprendre ciències és seguir processos d’interpretació i reinterpretació continus del món natural que ens envolta, processos d’atribució de significats que es van enriquint en contacte amb altres punts de vista i que haurien de conduir a la presa de decisions raonades i amb criteri sobre la nostra intervenció en l’entorn".

Penso que la Contxita quan deia que l’infant ha d’experimentar amb l’entorn, amb textures, amb joguines de diferents materials, etc, es volia referir a aquesta cita de la Pedreira. Els infants han de tractar de treballar una ciència que els ajudi a saber més sobre la seva societat, sobre el seu entorn. Per exemple fer ciències de la quotidianitat ajudarà a l’infant, tal i com va dir la Contixa, que si es fa “xip xap” en una bassal es pot mullar.

També quan la Contxita va parlar sobre portar un ocell a l’aula per generar curiositat i interès vaig recordar la lectura d’Anna Gené on es diu que els infants tenen curiositat i que volen aprendre. Tenir ganes de conèixer per promoure situacions que facin que els infants s’emocionin i tinguin ganes d’aprendre és tal i com diu Gené i Contxita una bona estratègia per interessar als infants per la ciència.

Analitzem-ho i debatem: Com ha de ser un mestre de ciències?

Data de la sessió: 15 de novembre del 2010

Paraules clau: debat, conversa col·lectiva, aplicació del currículum i mestres.

Breu descripció:

Avui a classe una de les nostres companyes ha exposat la seva manera de pensar sobre com ha de ser un mestre de ciències. Ha dit conceptes com: el constructivisme, l’ inductisme i el modelatge. Ha expressat una opinió que comparteixo, explicant en grans trets que un mestre ha d’aconseguir que els seus alumnes es facin preguntes, raonin i siguin autònoms en el seu aprenentatge.

Desprès hem creat una conversa col·lectiva sobre les idees que ens han sorgit en vers aquesta petita exposició de la nostra companya.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Durant la classe han sorgit debats molt interessants, els quals m’agradaria comentar. Jo, al igual que la meva companya Maria, penso que un mestre ha de saber mirar amb altres ulls. Ha de tenir una mirada científica que li permeti analitzar, debatre i raonar sobre cada concepte, cada succés o cada problema que succeeixi a l’aula.

Crec que és imprescindible doncs, per aconseguir aquesta mirada científica docent i discent, crear, inventar o formar-se sobre pràctiques experimentals que provoquin situacions, com deia la Maria, seqüenciades i ben gestionades que promoguin un aprenentatge significatiu i individual.

Tal i com diu la Violeta Guyot*, la relació teoria i pràctica es concep com un mètode peculiar d’utilització, ja que promou que la capacitat de fer i ser es retroalimentin i sustentin el fonament de l’aprenentatge de l’home.

*GUYOT, V.: “La enseñanza de las ciencias”, Revista Alternativas, publicación periódica del LAE, año IV, n.º 17, San Luis, UNSL.

És a dir, penso, com diu la Violeta Guyot que la relació entre la teòrica i pràctica ajuda a promoure l’aprenentatge significatiu ja que parteixes de la pràctica per adquirir la teoria. Tal i com vam fer, per exemple, a classe de Medi Social. On primer vam experimentar amb les fulles i després vam introduir el tema del creixement dels arbres.

Per partir d’aquesta pràctica però, primer, com ha comentat la meva companya, crec que és molt important plantejar-nos preguntes. No preguntes qualsevol, sinó com diuen la Conxita Márquez i Montserrat Roca Fort*: preguntes que ajudin a aprendre. Preguntes obertes, amb un objectiu marcat, contextualitzades, que donin indicis sobre la teoria i els conceptes implicats i que siguin coherents.

*MARQUEZ, C i ROCA, M.:”Plantear preguntas: un punto de partida para aprender ciencias”.

També crec, òbviament, que el mestre s’ha de fer preguntes, ja que el mestre no ha de ser el saber únic. El saber ha de fluir entre el mestre i els alumnes. Ha de ser com diu Amaia Uriz*, un saber compartit.

El intercambio de conocimientos entre el profesorado, el alumnado y los padres alcanzarán un gran protagonismo en el sistema educativo español.

*http://www.consumer.es/web/es/educacion/escolar/2009/04/14/184600.php

Un altre tema que va sorgir al debat tenia a veure amb el Currículum. D’aquest tema vull afegir que, tal i com es va comentar a classe, crec que molts docents no són conscients del que posa al currículum i que aquest, està sobre carregat. Si el sistema educatiu espanyol o català tingués més en compte l’aprenentatge que la quantitat de conceptes, crec que s’arribaria a un alt nivell educatiu que mestres i alumnes valorarien.

La posada en comú em va fer adonar, gràcies a les experiències d’algunes companyes, que en altres països com França i Finlàndia, si que plantegen la importància de formar-se i veuen més important que aprenguin un tema bé que tots els que tenen estipulats.

Dit tot això podria dir que he après com hem d’ampliar la mirada dels infants (a través del modelatge que és un entramat d’idees que es van modelant a partir del nostre aprenentatge i que ens ajuda a respondre preguntes i a fer-n’hi d’altres), que és més important com ho aprens que el quantes coses aprens i que la nostra responsabilitat com a mestre és crear un entorn, com ha dit el David, ric i agradable que motivi als nostres infants a indagar, investigar i fer preguntes.

Veig aquesta sessió de gran utilitat ja que ens ha mostrat diverses cares de l’educació i ens ha ajudat a pensar col·lectivament, com diu Neil Mercer*. Fer un debat sobre un tema, tant interessant, com l’educació dels nostre futurs alumnes i el model d’aprenentatge que volem i podem utilitzar, ha creat un entorn que ens ha propiciat un coneixement compartit.

*MERCER, N.:”Maneras de enfocar las opiniones de los demás”. Páginas: 134 a 138. Paidós, 2000.

Com ho puc ampliar?

Al llarg de la classe, hi va haver un tema que em va fer pensar: El mestre no ha de ser el saber únic.

A partir d’això he estat buscant i he indagat una mica més sobre aquest concepte i sobre com podríem fer perquè alumnes i mestre aprenguin a la vegada. En aquesta recerca he trobat un document anomenat El maestro ante la reforma educativa, que explica com es pot aconseguir que el mestre no sigui el saber absolut i que el mestre no pretengui fixar idees i valors en l’alumne (cosa que provocarà el memorisme, la disminució de la imaginació i la voluntat per aprendre).

Debat també sobre la dificultat i la col·laboració que es necessitarà pet a canviar aquesta pràctica pedagògica quotidiana.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Al principi de la sessió la Maria va dir una frase de Albert Einstein que crec, reflectirà l’essència d’aquest debat tant interessant que hem realitzat:

Mai considero l’estudi com a una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el vell i meravellós món del saber.

Quines preguntes em plantejo?

Algunes de les preguntes que em van sorgir mentre realitzàvem aquesta sessió són:

• Podrem aconseguir canviar aquesta metodologia autoritària d’ensenyar als infants?
  
• És idoni pels infants deixar-se temes i conceptes per aprendre, tot i que altres els aprenguin molt bé?
  
• S’aconseguirà modificar el Currículum?
  

Absència

Data de la sessió: 9 de novembre

Motiu de l'absència: A conseqüència de la baixa sobtada d'una companya de treball, vaig haver de faltar tot el dia a la Universitat per poder substituir-la.

Conferència de la Conxita

Data de la sessió: 8 de novembre del 2010

Paraules clau: ensenyar ciències, ulls de científic, model d’ésser viu

Breu descripció:

Avui ens ha visitat la Conxita i ens ha explicat com ensenyar ciències. Ha estat una classe enriquidora i aclaridora ja que ens ha servit per situar-nos i entendre molt millor en que consisteix l’ensenyament de les ciències i l’aprenentatge del model d’ésser viu.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Amb la Conxita he après que la ciència és una forma d’ensenyar cultura.

Davant d’un fenomen és important potenciar que els infants facin preguntes i intentin trobar una resposta a partir de la observació, la experimentació, els seus coneixements previs....

Durant la classe la Conxita plantejar dues preguntes:

Què necessitem per aprendre?

Què necessitem per ensenyar?

Al principi em va semblar curiós el plantejament d’aquestes preguntes ja que la resposta em semblava una mica difícil de trobar. Però de seguida vaig entendre el que havia de contestar. Tal i com va dir la Conxita penso que per aprendre o per ensenyar hem de tenir ganes de conèixer, de saber, de promoure situacions perquè els nens i nenes s’emocionin i es plategin preguntes que responguin a les seves inquietuds.

Saber anar una mica més enllà, canviar la manera de veure les coses i crear una mirada científic és l’objectiu del docent. Ja que tal i com diu la Conxita per ensenyar ciències hem d’imaginar i representar les seves idees.

Com podem fer que els infants tinguin ganes de conèixer?

Penso que una bona manera de què els infants tinguin ganes de conèixer és crear situacions i contextos on les criatures actuïn i es plantegin preguntes. Per exemple, com va dir la Conxita, portar un conill a l’aula.

Com podem fer que els infants mirin amb ulleres de científic?

Per transformar la mirada i la forma de pensar i parlar dels alumnes crec que els infants han de veure que, per exemple, els animals es reprodueixen, que els animals capten estímuls del medi i dóna respostes, etc.

Com podem fer per evolucionar les noves maneres de mirar, pensar i parlar?

D’aquest petit apartat és del que més he aprés ja que gràcies a la Conxita ara sé que per evolucionar les noves maneres de mirar, pensar i parlar hem de tenir en compte:

Regularitat _________ Diversitat
Canvi _________ Conversació
Macro __________ Micro
Dins __________ Fora
Continuació ___________ Discretització
Abans _____ Ara ______ Després
Aquí _________ Allà

Com podem fer per imaginar i representar?

Per fer que els infants imaginin i representin penso que és important que els mestres siguin capaços de donar respostes i representar-les per explicar-se-les als altres.
Tal i com diu la Conxita hi ha diferents maneres de representar allò que hi ha al món.

Com ho amplio?

Per ampliar aquesta sessió he decidit tenir en compte les diferents maneres que hi ha per representar els aprenentatges dels infants.

Hi ha diferents maneres de representar la realitat. S’ha considerat que es tracta:

- La música
- La plàstica
- El llenguatge matemàtic
- El llenguatge corporal
- El llenguatge verbal

com a formes de representació de la realitat, com a vehicles o instruments que han estat inventats pels éssers humans i que ens serveixen per comunicar-nos i interaccionar amb l’entorn.

HUDGUET TERESA I SOLÉ ISABEL. Aprendre i ensenyar a Educació Infantil.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

A aquesta imatge que us mostro veig que expressa el que la Conxita ens ha volgut expressar durant la classe: que l’aprenentatge de les ciències és una interacció entre mestra i alumnes, entre els mateixos alumnes, entre els alumnes i el món...

Quines preguntes em plantejo?

- Com podem fer que els infants s’interessin per les ciències, en el cas que totes les altres tàctiques fallin?

Relació amb les lectures

La conferència de la Contxita ha estat, clarament, un resum de totes les lectures que ens ha recomanat en David. Penso això ja que ha parlat de la curiositat, de les emocions, de les preguntes, de la experimentació (BENLLOCH i MARTÍ), dels projectes (SANMARTÍ i TARÍN), del pensament col·lectiu i democràtic (GENÉ), de la manera com ensenyar i fer aprendre als infants coses dels éssers vius (SENSAT) i sobre la quotidianitat que pot propiciar la mestra perquè els infants mirin amb ulleres de científic i facin evolucionar les seves maneres de mirar i pensar (PEDREIRA).

Una historia... en la que tot s'esdevé alhora

Data de la sessió: 2 de novembre del 2010

Paraules clau: model d’ésser viu, espai funcional i saber.

Breu descripció:

Avui en David ens ha mostrat que hauria de passar a les aules en quant l’ensenyament de les ciències. Aquesta sessió ens ha portat a plantejar-nos com hauria de ser la nostra aula i que volem aconseguir que els infants aprenguin del món.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

En aquesta sessió he après que allò que el què treballes a l’aula va més enllà de l’ inductisme. És a dir que el que treballes ha d’anar més enllà que el pas d’enunciats particulars o singulars d’experiència a enunciats generals o universals. Hem de veure que a l’aula tot passa alhora i que els conceptes es poden treballar a la vegada.

L’aula tal i com ens ha dit el David, és un espai funcional basat en la comunicació i adequat per parlar, actuar i emocionar-se, mentre ens posem d’acord per comprendre el món. Jo penso que l’aula, a més a més de ser un lloc de comunicació és un espai per provocar interessos ja que com a mestres ens interessa que els infants comprenguin.

Si volem que els infants comprenguin i no memoritzin ni repeteixin conceptes, crec que és essencial això, partir del seus interessos i de les seves idees. Per això considero que l’aula és, a més a més d’un espai funcional, un espai clau per captar l’atenció dels infants. Abans d’educar-los, hem d’hipnotitzar-los. És a dir, que abans d’ensenyar hem de fer veure’ls que l’aula és un espai d’aprenentatge on tots tenim dret a parlar i a ser escoltats i valorats.

També he après que a l’aula hem de reivindicar el temps per aprendre. El saber ha de tenir un temps a l’aula. Si els mestres afavorim un temps per aprendre i perquè el saber flueixi entre tots, aconseguirem que aprendre i ensenyar a l’aula sigui una cosa màgica. Una manera d’entendre i comprendre el món que ens envolta.

Crec tal i com s’ha pogut comentar avui, que les activitats han de promoure idees per contestar a la pregunta, utilitzant diferents llenguatges. No han de servir per contestar-la. Les activitats per tant, han de promoure:

- Crear /Fer

Partint d’una idea que estàs buscant, observes, identifiques, fas conjetures, experimentes, proves, argumentes, cerques alternatives...

- Pensar /Emocionar

Et fas preguntes, cultives sensibilitat per les ambivalències ja que crees empatia amb l’altre i t’ha n’adones que totes les coses no es veuen igual...

- Comunicar /Contrastar

Dialogues amb el company, comparteixes dibuixos o experiments...

En fi que he après que les activitats són el fil conductor que ens uneix amb els nens i les nenes i per tant, aquestes han d’afavorir a l’aparició de idees, de preguntes, etc. Ens hem de plantejar quina intenció volem amb cada activitat i hem d’intentar que pensin, actuïn i comuniquin ja que és més important que construeixin explicacions.

Si creem unes bones rutines (escoltar als altres, demanar el torn, etc.) i creem activitats significatives la vida de l’aula els farà millors persones.

Com ho amplio?

Per aquesta entrada he decidit ampliar el concepte d’ inductisme ja que d’aquesta manera entendreu perquè hem d’anar més enllà d’aquest concepte.

Tradicionalment, la ciència ha estat entesa com a conjunts d'enunciats universals, degudament enllaçats entre si, formant teories que manifesten com és la realitat o com és l'estructura del pensament.

La veritat dels enunciats de les ciències formals és provada mitjançant les tècniques de la lògica, i la veritat dels enunciats de les ciències empíriques és provada per mitjà de l'experiència. Segons aquesta concepció, la ciència empírica s'inicia amb una sèrie d'observacions que s'expressen en enunciats observacionals, els quals descriuen un cert estat de les coses. La repetició d'un nombre suficient de casos en què esdevé un fet, permet, per inducció, formular lleis o teories que se suposa que valen per tots els casos d'aquella classe. Així, la ciència aniria dels fets a les lleis i teories, que serien generalitzacions d'observacions.

L’ inductisme considera que l'activitat científica està (i ha d'estar) basada en tres principis bàsics que, seguint a Chalmers (1982) puc enunciar així:

1). Tot comença amb l'observació.

2). L'observació constitueix una base sòlida i segura sobre la qual es pot construir el coneixement científic.

3). Existeix un procediment raonablement vàlid per derivar el coneixement científic a partir dels enunciats observacionals.

Pels inductivistes, aquests tres principis constitueixen un marc ineludible per aconseguir un coneixement científic objectiu i fiable lliure de qualsevol interferència subjectiva.

Chalmers (1982) es refereix al principi d'inducció en els següents termes: “El tipus de raonament utilitzat que ens porta d'una llista finita d'enunciats singulars a la justificació d'un enunciat universal, que ens porta de la part al tot es denomina raonament inductiu i el procés es denomina inducció”.

http://filosofia-ah.blogspot.com/2008/08/critica-al-inductivismo.html

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Una bona metàfora del que he après avui és una frase de Leonardo da Vinci.

Jo enriqueixo als altres i els altres de mi

Quines preguntes em plantejo?

- Com podem fer veure als infants que no han de pensar que el que diuen estarà malament sinó atrevir-se a expressar el que vulguin dir?

Relació amb les lectures

Algunes de les coses dites a aquesta sessió m’ha recordat a la lectura de Montserrat Benlloch i Jordi Martí, “Ciències com a activitat humana per a l’etapa d’Infantil i Primària. Bases per desvetllar la curiositat, les emocions i la comunicació reflexiva”.

Quan en David deia que els infants han de comprendre i no memoritzar i que els mestres havien de partir dels seus interessos, em vaig recordar a un apartat d’aquesta lectura que parla sobre la curiositat dels infants a l’aula.

En aquest apartat es diu que el camí del progrés de la ciència va de la imaginació a la exploració. És a dir que tant pels científics com pels infants la curiositat i els interessos es canalitzen cap a dins i cap en fora. És tant important doncs, el que observen com el que pensen.

Aula socioconstructivista

Data de la sessió: 26 d’octubre del 2010

Paraules clau: estil dialògic, construcció de significat, preguntes.

Breu descripció:

Avui a classe hem parlat sobre el constructivisme i com seria la metodologia si en una aula s’utilitzés aquest mètode. Per entendre en què consisteix una aula socioconstructivista observem i analitzem la experiència en una classe de P4: Els aglans del bosc.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

He après que el constructivisme és crear una comunitat, aprendre amb la comunicació. També que fer-se preguntes és essencial per crear el coneixement.

He après que el constructivisme doncs, ajuda a descobrir que passa, que és... a partir de les pròpies incògnites dels infants. Proposar una investigació i partir d’aquesta per adquirir coneixements doncs, he descobert que fa efecte. Els infants aprenen molt més significativament.

A més a més he après la importància de les preguntes en el model socioconstructivista, ja que són aquestes les que més ens ajuden a veure els processos i les relacions entre les investigacions i el què volem saber.

Òbviament, veig d’utilitat aquest petita sessió ja que ens ha mostrat més que una definició de constructivisme. Ens ha mostrat els seus punts febles i els seus punts forts i ha fet que ens adonem de què la millor manera d’aprendre és construir el teu propi coneixement a partir de les teves investigacions i les dels altres.

Com ho amplio?

Per ampliar aquesta entrada he decidit enriquir-me amb el constructivisme a partir de dos llibres:

- El constructivismo entra al aula de Norberto Boggino.

- El constructivisme a l’aula de César Coll.

En aquestes obres parlen sobre el concepte de constructivisme i el paper que juguen els professors, caracteritzats ja des del principi com a principals responsables en la tasca educativa.

Els professors han d'interpretar, analitzar i intervenir en la realitat per dur a terme el projecte social que és l'educació escolar en aquesta institució social que és l'escola. Així doncs aquest és un dels primers conceptes a destacar: la concepció constructivista s'ha d'entendre com un marc explicatiu que es basa en la concepció social i socializadora de l'educació escolar.

Un altre dels punts importants d’aquetes sobres són les definicions d'aprenentatge: integració, modificació, establiment de relacions i coordinació entre esquemes de coneixement que ja es posseeixen. Aquesta construcció la realitza l'alumne però necessita un element extern, el professor: orientador i promotor de la construcció, mitjancer entre el nen i la cultura.

També tracten de la disponibilitat per a l'aprenentatge i el seu sentit. En l'aprenentatge intervenen factors de tipus afectiu i relacional, ja que les situacions d'ensenyament no es redueixen únicament a la construcció de significats a partir d'uns continguts concrets, sinó que també juguen el seu paper, com dèiem, els conceptes emocionals i relacionals.

Quan algú vol aprendre i o aconsegueix, això li produeix una visió més positiva de si mateix i reforça la seva autoestima: la meta que persegueix el subjecte motivat és l'experiència del sentit de competència i autodeterminació. L'autoconcepte (conjunt de representacions que tenim de nosaltres mateixos), al marc escolar, està relacionat amb el rendiment. Encara que no s'ha pogut demostrar si un alt rendiment proporciona una alta autoestima o és l'alta autoestima la que proporciona un alt rendiment. A més, en a l'autoconcepte influeixen també les relacions interpersonals.

Per tot això és important tenir en compte i potenciar l'autoestima de l'alumne, partint de coneixements que ja té adquirits i valorant els seus resultats d'acord amb les seves capacitats i l'esforç realitzat.

A més a més les dues sobres tenen en compte que els coneixements previs, segons la teoria constructivista, s'articulen en esquemes de coneixement que provenen de diferents entorns (família, amics, escola...), de mitjans de comunicació, experiències personals... L' interès constructivista per l'estat inicial dels alumnes es deu en gran manera a la afirmació sobre el seu paper en els processos educatius, realitzada per ausbel, Novak i Hanesian (1983): "El factor més important que influeix en l'aprenentatge és el que l'alumne ja sap”.

Òbviament també parlen en uns capítols de la ZDP: Ensenyar, crear zones de desenvolupament pròxim i intervenir-hi.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Aquesta imatge d’una manera abstracte em recorda al camí de l’aprenentatge. El camí pel qual aprenem, ens preguntem coses i més coses (altura dels arbres). Aquestes preguntes poc a poc ens van obrin un camí per on podrem trobar la resposta. El camí per tant, es troba entre mig d’arbres (que serien les preguntes) que ens proporcionen les relacions i comunicacions (branques) amb els altres.

Quins dubtes em plantejo?

- Si és tan important, segons Novak i Hanesian, que l’aprenentatge parteixi d’allò que ja sap, com pot adquirir aquests coneixements previs?

Relació amb les lectures

Tot i que no hi cap lectures, de les recomanades, que parli exactament del constructivisme, hi ha coses d’aquesta sessió que crec que tenen a veure amb l’educació en ciències que creu Anna Gené i que expressa a la lectura “Aprendre i ensenyar ciències a l’educació Infantil i Primària. Pensaments i teories que orienten la nostra pràctica”.

En aquesta lectura es parla d’un saber sempre inacabat, democràtic, que no fragmenta, on els errors i els desconcerts són una manera de seguir avançant. Es parla d’un saber que com el model constructivista vol anar creixent poc a poc, a partir de l’assoliment d’altres coneixements que reconstrueixen el teu coneixement propi. Parla també d’un saber que utilitza el llenguatge i la comunicació i la experimentació i el contacte amb la natura. Conceptes que es treballen a la aula socioconstructivista.

A més a més, al igual que les aules socioconstructivistes, l’educació en ciències que promou Gené també patrocina fer preguntes, ser crític i investigar.

Viatgem en el temps. CAN COLL, una vivència pels petits i grans

Data de la sessió: 25 d’octubre del 2010

Paraules clau: natura, descoberta de l’entorn, animals i història catalana.

Breu descripció:

Can coll, un centre d’educació ambiental, instal•lat en una vella masia del segle XV, facilita l’apropament amb la natura, els animals i el conreu. Can Coll t’endinsa en una època de pagesos i senyors. Les diferents activitats que realitza aquest centre ajuden a portar a terme diferents àrees d'ensenyament a partir del bosc, la granja i l’entorn natural.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

A l’excursió de Can Coll he aprés que una sortida com aquesta pot ajudar a molts nens i nenes a entendre la importància de la cura de l’entorn i a conèixer que el món fa uns anys no era igual que ara. Els ajuda a adonar-se’n de la sort que tenim actualment que disposem d’aigua en les aixetes, de menjar en una nevera, etc.

A més a més les diferents activitats que ens planteja Can Coll (Experimentem la granja, Experimentem el bosc, Experimentem la masia i Treballen Collserola), al igual que els programes ambientals que promouen, com Atila si, Atila no, ajuda als nens i nenes de 3 a 16 anys a treballar la descoberta de sensacions, la descoberta de necessitats dels éssers vius, la descoberta de l’entorn i el medi, la història catalana, etc.

He aprés també la importància de treballar la matèria abans a classe a partir de les diferents fitxes que dóna el mateix Can Coll o a partir de diferents sessions on la mestra comenci a introduir el model d’ésser viu i la natura.

Veig de gran utilitat aquesta sortida ja que a més a més d’ajudar als infants a conèixer el model d’ésser viu, tenen contacte amb la natura i poden treballar la descoberta de l’entorn al mateix temps de la descoberta d’un mateix (a partir del coneixement de l’interior dels éssers vius.

Que em quedo de la sortida?

Em quedo amb experiències en el bosc, amb contactes amb els animals i amb visions educatives de l’aprenentatge de l’educació ambiental.

També em quedo amb coses que no sabia de l’època del s.XV:

• Que els miradors eren un bon punt d’interacció i comunicació (el que substitueix actualment la TV).
• Que antigament els llits eren més petits per no passar fred.
• Que a les cabres se l’ha de donar el menjar arran de terra perquè sinó es fan mal al coll (molt important!!!!)
• Com son els galls i les gallines “catalanes”.
• Com era una masia del s. XV
• Que existien bàscules per pesar els carros.
• Que els nens i nenes a aquella època no eren importants. Fins que no tenien edat per treballar eren una “molèstia”.

Què m’ha sorprès?

Tot i que suposo que la masia va ser reecontruida i reedecorada hi ha coses que m’han sorprès ja que no són pròpies del s.XV. La més important va ser trobar-me un despertador al dormitori del senyor Coll, quan en aquella època no hi havia rellotges. La gent es despertava amb el cant del gall o amb la sortida del sol.

Què milloraria?

Milloraria l’activitat de Experimentem en el bosc ja que crec que les pancartes del sentits estaven molt amunt dels arbres per veure-les. Fins i tot a nosaltres ens va costar veure alguna que altra. Tot i així el fet de no poder veure-les va propiciar la comunicació entre grups. A més a més crec que la visita de la masia s’hauria de fer a partir d’una història. Una història que il·lustres la vida dels senyors i pagesos de la casa.

Com ho amplio?

En aquest apartat he decidit explicar-vos amb una mica més de detall com treballen el model d’ésser viu a Can Coll i en què consisteix.

EL MODEL D'ÉSSER VIU EN CAN COLL

Can Coll i les sessions prèvies a l'escola, doncs, ajudaran als nens i nenes a conèixer el model d'ésser viu i les necessitats d'aquests a partir de les seves pròpies necessitats i del seu interior. Conèixer-se a ells mateixos per tant, els proporcionarà una idea, que Can Coll ampliarà, per entendre que és un ésser viu i de què es compon.

Que els infants,doncs, es coneguin per dins i sàpiguen com es crea la vida és essencial perquè entenguin com són els éssers vius per dins (suma de parts, sistemes), diferenciar uns éssers vius dels altres (amb sistemes complexos o oberts), entendre com es reprodueixen i s'interaccionen, com s'alimenten i com fan la digestió, quina és la diferencia de sexes entre uns i altres, com es el naixement, quina és l'evolució que sofreixen els ésser vius.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Tot i que a lo millor no us sembla una bona metàfora jo vaig pensar que si.

El cos és la vida

Quines preguntes em plantejo?

- Els infants, si no treballen res a l’aula, són conscients del què estan aprenent?

Relació amb les lectures

L’excursió d’avui m’ha semblat molt similar amb el que intenta explicar Montserrat Pedreira a la lectura “La ciència de la quotidianitat”. En aquesta sessió hem treballat la ciència a partir d’allò que tenim a prop, que ens era significatiu.

També val a dir que hem treballat ciències tal i com aquesta autora vol fer referència en aquesta lectura, és a dir, a partir de: eines, converses col·lectives, treball autònom, dialogar amb la naturalesa...