Aula socioconstructivista

Data de la sessió: 26 d’octubre del 2010

Paraules clau: estil dialògic, construcció de significat, preguntes.

Breu descripció:

Avui a classe hem parlat sobre el constructivisme i com seria la metodologia si en una aula s’utilitzés aquest mètode. Per entendre en què consisteix una aula socioconstructivista observem i analitzem la experiència en una classe de P4: Els aglans del bosc.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

He après que el constructivisme és crear una comunitat, aprendre amb la comunicació. També que fer-se preguntes és essencial per crear el coneixement.

He après que el constructivisme doncs, ajuda a descobrir que passa, que és... a partir de les pròpies incògnites dels infants. Proposar una investigació i partir d’aquesta per adquirir coneixements doncs, he descobert que fa efecte. Els infants aprenen molt més significativament.

A més a més he après la importància de les preguntes en el model socioconstructivista, ja que són aquestes les que més ens ajuden a veure els processos i les relacions entre les investigacions i el què volem saber.

Òbviament, veig d’utilitat aquest petita sessió ja que ens ha mostrat més que una definició de constructivisme. Ens ha mostrat els seus punts febles i els seus punts forts i ha fet que ens adonem de què la millor manera d’aprendre és construir el teu propi coneixement a partir de les teves investigacions i les dels altres.

Com ho amplio?

Per ampliar aquesta entrada he decidit enriquir-me amb el constructivisme a partir de dos llibres:

- El constructivismo entra al aula de Norberto Boggino.

- El constructivisme a l’aula de César Coll.

En aquestes obres parlen sobre el concepte de constructivisme i el paper que juguen els professors, caracteritzats ja des del principi com a principals responsables en la tasca educativa.

Els professors han d'interpretar, analitzar i intervenir en la realitat per dur a terme el projecte social que és l'educació escolar en aquesta institució social que és l'escola. Així doncs aquest és un dels primers conceptes a destacar: la concepció constructivista s'ha d'entendre com un marc explicatiu que es basa en la concepció social i socializadora de l'educació escolar.

Un altre dels punts importants d’aquetes sobres són les definicions d'aprenentatge: integració, modificació, establiment de relacions i coordinació entre esquemes de coneixement que ja es posseeixen. Aquesta construcció la realitza l'alumne però necessita un element extern, el professor: orientador i promotor de la construcció, mitjancer entre el nen i la cultura.

També tracten de la disponibilitat per a l'aprenentatge i el seu sentit. En l'aprenentatge intervenen factors de tipus afectiu i relacional, ja que les situacions d'ensenyament no es redueixen únicament a la construcció de significats a partir d'uns continguts concrets, sinó que també juguen el seu paper, com dèiem, els conceptes emocionals i relacionals.

Quan algú vol aprendre i o aconsegueix, això li produeix una visió més positiva de si mateix i reforça la seva autoestima: la meta que persegueix el subjecte motivat és l'experiència del sentit de competència i autodeterminació. L'autoconcepte (conjunt de representacions que tenim de nosaltres mateixos), al marc escolar, està relacionat amb el rendiment. Encara que no s'ha pogut demostrar si un alt rendiment proporciona una alta autoestima o és l'alta autoestima la que proporciona un alt rendiment. A més, en a l'autoconcepte influeixen també les relacions interpersonals.

Per tot això és important tenir en compte i potenciar l'autoestima de l'alumne, partint de coneixements que ja té adquirits i valorant els seus resultats d'acord amb les seves capacitats i l'esforç realitzat.

A més a més les dues sobres tenen en compte que els coneixements previs, segons la teoria constructivista, s'articulen en esquemes de coneixement que provenen de diferents entorns (família, amics, escola...), de mitjans de comunicació, experiències personals... L' interès constructivista per l'estat inicial dels alumnes es deu en gran manera a la afirmació sobre el seu paper en els processos educatius, realitzada per ausbel, Novak i Hanesian (1983): "El factor més important que influeix en l'aprenentatge és el que l'alumne ja sap”.

Òbviament també parlen en uns capítols de la ZDP: Ensenyar, crear zones de desenvolupament pròxim i intervenir-hi.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Aquesta imatge d’una manera abstracte em recorda al camí de l’aprenentatge. El camí pel qual aprenem, ens preguntem coses i més coses (altura dels arbres). Aquestes preguntes poc a poc ens van obrin un camí per on podrem trobar la resposta. El camí per tant, es troba entre mig d’arbres (que serien les preguntes) que ens proporcionen les relacions i comunicacions (branques) amb els altres.

Quins dubtes em plantejo?

- Si és tan important, segons Novak i Hanesian, que l’aprenentatge parteixi d’allò que ja sap, com pot adquirir aquests coneixements previs?

Relació amb les lectures

Tot i que no hi cap lectures, de les recomanades, que parli exactament del constructivisme, hi ha coses d’aquesta sessió que crec que tenen a veure amb l’educació en ciències que creu Anna Gené i que expressa a la lectura “Aprendre i ensenyar ciències a l’educació Infantil i Primària. Pensaments i teories que orienten la nostra pràctica”.

En aquesta lectura es parla d’un saber sempre inacabat, democràtic, que no fragmenta, on els errors i els desconcerts són una manera de seguir avançant. Es parla d’un saber que com el model constructivista vol anar creixent poc a poc, a partir de l’assoliment d’altres coneixements que reconstrueixen el teu coneixement propi. Parla també d’un saber que utilitza el llenguatge i la comunicació i la experimentació i el contacte amb la natura. Conceptes que es treballen a la aula socioconstructivista.

A més a més, al igual que les aules socioconstructivistes, l’educació en ciències que promou Gené també patrocina fer preguntes, ser crític i investigar.