Parlem amb la Mari: Què més fer per millorar l’entorn de Escola Bressol?

Data de la sessió: 16 de novembre del 2010

Paraules clau: projecte ambiental, UAB i practicants de ciències.

Breu descripció:

Avui ha estat una classe especial: la Mari, treballadora de l’Escola Bressol la Gespa, ens ha vingut a veure i ens ha explicat el projecte ambiental que realitzen. Ens ha ensenyat les propostes i les activitats a partir de diferents fotografies.

Per introduir aquesta reflexió m’agradaria comentar alguns aspectes rellevants que s’han comentat.

L’Escola Bressol la Gespa va demanar una assessoria a la UAB. Van crear un projecte ambiental de tres anys. El primer any van parlar sobre com gestionar els residus. El segon van fer un hort i el tercer van crear una bassa.

Les activitats del projecte ambiental que fan els infants de 0 a 3 anys, tenen relació amb els entorns propers de l’escola: el bosc, l’hort i la bassa.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Aquesta conferència m’ha agradat ja que ens ha mostrat que és possible canviar la manera d’ensenyar. Ens ha mostrat que és possible l’aprenentatge en vers l’exploració i la investigació.

Una de les coses que més m’ha sorprès és l’entusiasme i les ganes amb les quals, la Mari, ens argumentava les seves idees i les seves activitats en relació amb el projecte ambiental. Jo també penso que un infant per aprendre de la vida, per aprendre del seu entorn, que en aquest cas seria el bosc, l’hort i la bassa, ha d’experimentar, ha de embrutar-se.

Si un infant mai s’embrutés, mai experimentés amb l’aigua i es mulles, etc, mai sabria les conseqüències dels seus actes i per tant mai sabria que si es posa al fang s’embrutarà, que si fa “xip xap” en un bassal es pot mullar...

Tal i com diuen Bernat Aucouturier i André Lapierre és important deixar espai per l’activitat espontània dels infants que permeti la lliure expressió. Propiciar un entorn natural, real, significatiu i proper els pot ajudar a treure més partit d’aquesta activitat espontània: veure éssers vius (cucs de terra, papallones, ocells...), experimentar amb la terra, tocar diferents textures (tronc d’un arbre, branca d’una arbre...), entre d’altres.

Per tant, crec molt positiu, com comentava la Mari, apropar als infants a allò real. Jugar amb coses de la vida, amb textures diferents, com són els elements naturals. Si a un infant només li donem joguines de plàstic, no experimentarà amb altres materials que, possiblement trobarà més significatiu ja que potenciarà el seu desenvolupament amb la comunicació del medi amb el que viurà. On hi haurà arbres, fulles, terra...

També m’ha agradat, a més a més de la predisposició que deia que tenia tota l’escola i el canvi de mentalitat que tenia en vers les joguines naturals i les artificials, la manera de treballar que té amb els animals. Penso que una de les coses que els infants han de tenir clar és que, tot i que experimentem amb els animals, observem com evolucionen i el cuidem, l’ésser viu ha de tornar al seu hàbitat. L’han de deixar lliure.

Considero molt important això ja que, el que no podem pretendre és aprendre sense tenir en compte la vida d’un altre ésser viu. Tal i com va dir la Mari, amb l’ocell que van portar a classe o amb les granotes: cada animal ha de tornar al seu hàbitat.

Referent a això podria treure el tema que ja he comentat sobre els peixos de l’aula constructivista que ens va ensenyar per fotografies en David a classes anteriors. Perquè hem de deixar els peixos a l’escola si sabem que necessiten menjar? NO PODEM DEIXAR QUE MORIN, NOMÉS PEL FET DE QUÈ ELS INFANTS APRENGUIN. Poden aprendre-ho en una altra ocasió o d’una manera distinta.

A més a més de tot això m’ha agradat que utilitzin imatges reals en comptes de imatges caracteritzades. És veritat que molts cops infantilitzem als animals perquè es situïn més propers a ells i el que no tenim en compte és que això, els allunya de la realitat. Crec que la millor opció és que ho vegin, tal i com diu la Mari, com són realment, sobretot a Escola Bressol, ja que és amb això amb el què es trobaran.

A partir de tot això podria dir que he aprés que engloba ser una escola verda i comparar la participació de diverses escoles que ho són (fixant-me en l’escola on estic de pràctiques que també ho és).

He aprés diverses activitats per posar en pràctica un projecte ambiental:

- Portar un ocell a l’aula
- Fer de papallona a psicomotricitat
- Recollir deixalles del bosc
- Plantada amb les famílies (dissabte de la natura).
- Contes ambientals (una història a l’hort, a la bassa...)
- Experimentar amb el terra i l’aigua.
- Explorar: qui viu sota terra?
- Fer murals per representar el que han aprés
- Racó de l’hort
- Fer “xip-xap”.
- Fer cases pels ocell, cuidar peixos...
- Apadrinar arbres (l’ activitat que més m’ha agradat)

Tot això tenint en compte d’adaptar les activitats als infants amb necessitats educatives de suport.

He aprés de la importància d’experimentar amb materials propers i naturals i de la importància que té la seguretat dels infants (em vull fer referència a la utilització de pintures comestibles, com iogurts, per pintar un mural) i de la importància que té que interactuïn amb el material que han realitzat (murals, fotografies, compost...).

Veig aquesta conferència d’utilitat ja que ens ha mostrat, com ja he comentat, la capacitat de canviar visions, d’enfrontar-se a les teves pors i de la lluita per una educació experimental. També crec que aquest projecte és d’utilitat pels infants ja que els ajuda a ser conscients del seu entorn i a sentir-se partícips de la natura i del medi ambient.


Com ho amplio?

Aquesta conferència m’ha fet pensar sobre el medi ambient i de la importància de l’aprenentatge de les ciències i de la consciència de la cura del medi natural. Per això en aquest apartat vull conscienciar-vos que el medi està canviant i que tots, no només els infants, hem de posar de la nostra part.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

En un Blog que parla sobre una escola ambiental he trobat una poesia que tracta d’aquest medi natural. Crec que aquesta poesia pot ajudar a complementar la idea que el medi ambiental s’ha de cuidar i que hem d’ensenyar als infants a fer-ho.

"Yo soy un niño y vengo a investigar, si el medio ambienteestá limpio de verdad.Si no está limpio,te debes apurarpara el medio ambientepoder salvar.Niños, niñasvamos todos a limpiarporque al medio ambienteunidos, lo podemos salvar."

Quines preguntes em plantejo?

Algunes de les preguntes que em van sorgir al acabar aquesta conferència són:

• Els infants més petits, aprenen, a més a més d’experimentar?
  
• Els infants d’últim any serien capaços de mostrar que realment han aprés sobre la natura? Com s’avalua?

Relació amb les lectures

Quan a classe la Mari comentava que és molt positiu apropar als infants allò real, a coses de la vida, etc, vaig recordar les paraules de Montserrat Pedreira a la lectura “La ciència de la quotidianitat”:

"Si entenem la ciència com una manifestació cultural més de la nostra societat, en la que per tant, tots hi vivim immersos des que naixem, aprendre ciències és seguir processos d’interpretació i reinterpretació continus del món natural que ens envolta, processos d’atribució de significats que es van enriquint en contacte amb altres punts de vista i que haurien de conduir a la presa de decisions raonades i amb criteri sobre la nostra intervenció en l’entorn".

Penso que la Contxita quan deia que l’infant ha d’experimentar amb l’entorn, amb textures, amb joguines de diferents materials, etc, es volia referir a aquesta cita de la Pedreira. Els infants han de tractar de treballar una ciència que els ajudi a saber més sobre la seva societat, sobre el seu entorn. Per exemple fer ciències de la quotidianitat ajudarà a l’infant, tal i com va dir la Contixa, que si es fa “xip xap” en una bassal es pot mullar.

També quan la Contxita va parlar sobre portar un ocell a l’aula per generar curiositat i interès vaig recordar la lectura d’Anna Gené on es diu que els infants tenen curiositat i que volen aprendre. Tenir ganes de conèixer per promoure situacions que facin que els infants s’emocionin i tinguin ganes d’aprendre és tal i com diu Gené i Contxita una bona estratègia per interessar als infants per la ciència.