Com els mestres podem fer preguntes interessants?

Data de la sessió: 22 de novembre del 2010

Paraules clau: model d’ésser viu, preguntes

Breu descripció:

En aquesta sessió hem treballat les manes de fer preguntes des del punt de vista de la mestra. Hem descobert els tipus de preguntes que hi ha i les que podem formular per aconseguir que els infants pensin i vulguin saber més.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

D’aquesta sessió he après que hem de potenciar que els infants es facin preguntes afavorint situacions d’aprenentatge, d’experimentació i de diàleg.

Penso que aquesta sessió ha estat de gran utilitat a conseqüència d’això, de què he après que no hem d’esperar a que ells formulin preguntes sinó que hem de crear el context perquè les preguntes flueixin.

Estic d’acord en què les respostes a les preguntes no han de ser enciclopèdiques ja que no volem crear un infant “lloro” volem crear un infant capaç de pensar, de fer hipòtesis, de raonar i de voler conèixer el món.

Per això és important tal i com ha dit el David, si volem crear aquest infant capaç de reflexionar i fer-se preguntes, que les preguntes no siguin descriptives. Les preguntes que ha de formular el mestre han potenciar que els infants, com ja he dit en altres entrades, s’interessin per la observació i es facin més preguntes.

Tal i com va dir la Conxita, hi ha maneres de fer preguntes, tot i que ella aconsella fer-n’ he d’aquet tipus:

On viu?

Com és?

Jo penso que aquest tipus de preguntes estan molt bé ja que afavoreixen el fer-se més i voler saber més, però també crec que es poden utilitzar més tipus. Es poden fer preguntes també sobre un organisme, sobre una població d’organisme o un ecosistema.

Per exemple:

Quines condicions necessitem per tenir un cavallet de mar a la peixera i visqui bé?

Per què les tortugues hivernen? Ho fan totes?

Com que hi ha diferents formes de mirar, com ja he comentat en entrades anteriors es poden realitzar diferents tipus de preguntes tenint en compte quines ulleres de científic ens hem posat. Vull destacar que això ho considero molt important ja que gràcies a tenir diferents formes de mirar podem plantejar unes o altres preguntes.

Si miren la diversitat/regularitat podem fer preguntes com:

Són tots iguals? Què tenen en comú?

Si mirem el canvi/conservació:

Quan un ésser viu creix que canvia i què es conserva?

Si mirem macro/micro:

Com deu ser la llavor per dins?

Si mirem tots/parts:

Què li entra? Què li surt?

Si mirem passat/present/futur:

Sempre ha estat igual?

Si mirem aquí/allà:

Tots els éssers vius poden viure en el mateix hàbitat? Perquè?

A continuació veureu les fitxes que ens va donar en David a classe que són un resum del què he explicat avui a aquí.

Com ho amplio?

He decidit ampliar aquest apartat analitzant una mica més el tema de les preguntes gràcies a un llibre de Wynne Harlen que vaig llegir fa temps:

HARLEN WYNNE. Enseñanza y aprendizaje de las ciencias.

Quan els infants comencen a intentar respondre preguntes, apareixeran altres d’un manera inevitable. I com les qüestions posteriors suscitades es generen en el context de l’activitat, és possible que moltes estiguin formulades en terminis de la activitat que els infants realitzen. D’aquest mode no acaben, una vegada iniciat, el procés de definició de qüestions comprovables.

Els nens perceben ràpidament, a partir de la experiències, dels tipus de preguntes que poden respondre ’s mitjançant la investigació i dels que requereixen un altre tipus d’ enfoc.
Pels infants és més important saber com respondre diferents tipus de preguntes que conèixer les respostes, però això només és possible mitjançant l’ experiència de formular qüestions i dialogar sobre el procés de la resposta.

Les preguntes infantils no s’han de quedar sense respostes, però si sempre responem nosaltres, impedirem que aprenguin a plantejar-se-les de mode que poden resoldre-les per si mateixos.

És difícil trobar algun aspecte relacionat de forma més directa amb la confiança en si mateix que tingui el professor per ensenyar ciències que la seva capacitat de tractar les preguntes dels infants. La clau per alliberar -se de les estratègies rigudes (fitxes...) consisteix en desenvolupar tècniques adequades per tractar les preguntes, en comptes de respondre-les.

Els mestres han de donar més oportunitats als infants per a que desenvolupin els seus propis raonaments perquè facin preguntes i intentin comprendre-les.

A continuació us adjunto un link d'un vídeo que us ajudarà a formular diferents tipus de preguntes:

http://www.youtube.com/watch?v=685W6gI3cTs

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Aquesta imatge ens il·lustra que els infants han d’estar en un núvol de preguntes i que poden expressar la que volen per compartir-la amb els altres i saber coses sobre el món.

Quines preguntes em plantejo?

- Seria adequat per intentar buscar la resposta a la pregunta treballar per fitxes?


Gaudim de la màgia de la fira!

Novetat: La girafa sí que s'estira al terra per descansar!!!

Relació amb les lectures

La sessió d’avui que sobretot anava dedicada a fer-nos conscient de potenciar que els infants es facin preguntes em va recordar a la lectura “Què entenem per treballar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a Educació Infantil i Primària?” de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa. M Tarín.

Aquesta lectura al igual que el que ens va comentar en David, ens diu que els mestres han de propiciar situacions i contextos perquè ajudin als infants a formular preguntes que fomentin el seu interès.

Una altre de les coses que es va comentar en aquesta sessió és què les realitzacions de les preguntes no havien de ser descriptives sinó que propiciessin la deducció i la interpretació, tal i com es diu també en aquesta lectura.