Aula socioconstructivista

Data de la sessió: 26 d’octubre del 2010

Paraules clau: estil dialògic, construcció de significat, preguntes.

Breu descripció:

Avui a classe hem parlat sobre el constructivisme i com seria la metodologia si en una aula s’utilitzés aquest mètode. Per entendre en què consisteix una aula socioconstructivista observem i analitzem la experiència en una classe de P4: Els aglans del bosc.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

He après que el constructivisme és crear una comunitat, aprendre amb la comunicació. També que fer-se preguntes és essencial per crear el coneixement.

He après que el constructivisme doncs, ajuda a descobrir que passa, que és... a partir de les pròpies incògnites dels infants. Proposar una investigació i partir d’aquesta per adquirir coneixements doncs, he descobert que fa efecte. Els infants aprenen molt més significativament.

A més a més he après la importància de les preguntes en el model socioconstructivista, ja que són aquestes les que més ens ajuden a veure els processos i les relacions entre les investigacions i el què volem saber.

Òbviament, veig d’utilitat aquest petita sessió ja que ens ha mostrat més que una definició de constructivisme. Ens ha mostrat els seus punts febles i els seus punts forts i ha fet que ens adonem de què la millor manera d’aprendre és construir el teu propi coneixement a partir de les teves investigacions i les dels altres.

Com ho amplio?

Per ampliar aquesta entrada he decidit enriquir-me amb el constructivisme a partir de dos llibres:

- El constructivismo entra al aula de Norberto Boggino.

- El constructivisme a l’aula de César Coll.

En aquestes obres parlen sobre el concepte de constructivisme i el paper que juguen els professors, caracteritzats ja des del principi com a principals responsables en la tasca educativa.

Els professors han d'interpretar, analitzar i intervenir en la realitat per dur a terme el projecte social que és l'educació escolar en aquesta institució social que és l'escola. Així doncs aquest és un dels primers conceptes a destacar: la concepció constructivista s'ha d'entendre com un marc explicatiu que es basa en la concepció social i socializadora de l'educació escolar.

Un altre dels punts importants d’aquetes sobres són les definicions d'aprenentatge: integració, modificació, establiment de relacions i coordinació entre esquemes de coneixement que ja es posseeixen. Aquesta construcció la realitza l'alumne però necessita un element extern, el professor: orientador i promotor de la construcció, mitjancer entre el nen i la cultura.

També tracten de la disponibilitat per a l'aprenentatge i el seu sentit. En l'aprenentatge intervenen factors de tipus afectiu i relacional, ja que les situacions d'ensenyament no es redueixen únicament a la construcció de significats a partir d'uns continguts concrets, sinó que també juguen el seu paper, com dèiem, els conceptes emocionals i relacionals.

Quan algú vol aprendre i o aconsegueix, això li produeix una visió més positiva de si mateix i reforça la seva autoestima: la meta que persegueix el subjecte motivat és l'experiència del sentit de competència i autodeterminació. L'autoconcepte (conjunt de representacions que tenim de nosaltres mateixos), al marc escolar, està relacionat amb el rendiment. Encara que no s'ha pogut demostrar si un alt rendiment proporciona una alta autoestima o és l'alta autoestima la que proporciona un alt rendiment. A més, en a l'autoconcepte influeixen també les relacions interpersonals.

Per tot això és important tenir en compte i potenciar l'autoestima de l'alumne, partint de coneixements que ja té adquirits i valorant els seus resultats d'acord amb les seves capacitats i l'esforç realitzat.

A més a més les dues sobres tenen en compte que els coneixements previs, segons la teoria constructivista, s'articulen en esquemes de coneixement que provenen de diferents entorns (família, amics, escola...), de mitjans de comunicació, experiències personals... L' interès constructivista per l'estat inicial dels alumnes es deu en gran manera a la afirmació sobre el seu paper en els processos educatius, realitzada per ausbel, Novak i Hanesian (1983): "El factor més important que influeix en l'aprenentatge és el que l'alumne ja sap”.

Òbviament també parlen en uns capítols de la ZDP: Ensenyar, crear zones de desenvolupament pròxim i intervenir-hi.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Aquesta imatge d’una manera abstracte em recorda al camí de l’aprenentatge. El camí pel qual aprenem, ens preguntem coses i més coses (altura dels arbres). Aquestes preguntes poc a poc ens van obrin un camí per on podrem trobar la resposta. El camí per tant, es troba entre mig d’arbres (que serien les preguntes) que ens proporcionen les relacions i comunicacions (branques) amb els altres.

Quins dubtes em plantejo?

- Si és tan important, segons Novak i Hanesian, que l’aprenentatge parteixi d’allò que ja sap, com pot adquirir aquests coneixements previs?

Relació amb les lectures

Tot i que no hi cap lectures, de les recomanades, que parli exactament del constructivisme, hi ha coses d’aquesta sessió que crec que tenen a veure amb l’educació en ciències que creu Anna Gené i que expressa a la lectura “Aprendre i ensenyar ciències a l’educació Infantil i Primària. Pensaments i teories que orienten la nostra pràctica”.

En aquesta lectura es parla d’un saber sempre inacabat, democràtic, que no fragmenta, on els errors i els desconcerts són una manera de seguir avançant. Es parla d’un saber que com el model constructivista vol anar creixent poc a poc, a partir de l’assoliment d’altres coneixements que reconstrueixen el teu coneixement propi. Parla també d’un saber que utilitza el llenguatge i la comunicació i la experimentació i el contacte amb la natura. Conceptes que es treballen a la aula socioconstructivista.

A més a més, al igual que les aules socioconstructivistes, l’educació en ciències que promou Gené també patrocina fer preguntes, ser crític i investigar.

Viatgem en el temps. CAN COLL, una vivència pels petits i grans

Data de la sessió: 25 d’octubre del 2010

Paraules clau: natura, descoberta de l’entorn, animals i història catalana.

Breu descripció:

Can coll, un centre d’educació ambiental, instal•lat en una vella masia del segle XV, facilita l’apropament amb la natura, els animals i el conreu. Can Coll t’endinsa en una època de pagesos i senyors. Les diferents activitats que realitza aquest centre ajuden a portar a terme diferents àrees d'ensenyament a partir del bosc, la granja i l’entorn natural.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

A l’excursió de Can Coll he aprés que una sortida com aquesta pot ajudar a molts nens i nenes a entendre la importància de la cura de l’entorn i a conèixer que el món fa uns anys no era igual que ara. Els ajuda a adonar-se’n de la sort que tenim actualment que disposem d’aigua en les aixetes, de menjar en una nevera, etc.

A més a més les diferents activitats que ens planteja Can Coll (Experimentem la granja, Experimentem el bosc, Experimentem la masia i Treballen Collserola), al igual que els programes ambientals que promouen, com Atila si, Atila no, ajuda als nens i nenes de 3 a 16 anys a treballar la descoberta de sensacions, la descoberta de necessitats dels éssers vius, la descoberta de l’entorn i el medi, la història catalana, etc.

He aprés també la importància de treballar la matèria abans a classe a partir de les diferents fitxes que dóna el mateix Can Coll o a partir de diferents sessions on la mestra comenci a introduir el model d’ésser viu i la natura.

Veig de gran utilitat aquesta sortida ja que a més a més d’ajudar als infants a conèixer el model d’ésser viu, tenen contacte amb la natura i poden treballar la descoberta de l’entorn al mateix temps de la descoberta d’un mateix (a partir del coneixement de l’interior dels éssers vius.

Que em quedo de la sortida?

Em quedo amb experiències en el bosc, amb contactes amb els animals i amb visions educatives de l’aprenentatge de l’educació ambiental.

També em quedo amb coses que no sabia de l’època del s.XV:

• Que els miradors eren un bon punt d’interacció i comunicació (el que substitueix actualment la TV).
• Que antigament els llits eren més petits per no passar fred.
• Que a les cabres se l’ha de donar el menjar arran de terra perquè sinó es fan mal al coll (molt important!!!!)
• Com son els galls i les gallines “catalanes”.
• Com era una masia del s. XV
• Que existien bàscules per pesar els carros.
• Que els nens i nenes a aquella època no eren importants. Fins que no tenien edat per treballar eren una “molèstia”.

Què m’ha sorprès?

Tot i que suposo que la masia va ser reecontruida i reedecorada hi ha coses que m’han sorprès ja que no són pròpies del s.XV. La més important va ser trobar-me un despertador al dormitori del senyor Coll, quan en aquella època no hi havia rellotges. La gent es despertava amb el cant del gall o amb la sortida del sol.

Què milloraria?

Milloraria l’activitat de Experimentem en el bosc ja que crec que les pancartes del sentits estaven molt amunt dels arbres per veure-les. Fins i tot a nosaltres ens va costar veure alguna que altra. Tot i així el fet de no poder veure-les va propiciar la comunicació entre grups. A més a més crec que la visita de la masia s’hauria de fer a partir d’una història. Una història que il·lustres la vida dels senyors i pagesos de la casa.

Com ho amplio?

En aquest apartat he decidit explicar-vos amb una mica més de detall com treballen el model d’ésser viu a Can Coll i en què consisteix.

EL MODEL D'ÉSSER VIU EN CAN COLL

Can Coll i les sessions prèvies a l'escola, doncs, ajudaran als nens i nenes a conèixer el model d'ésser viu i les necessitats d'aquests a partir de les seves pròpies necessitats i del seu interior. Conèixer-se a ells mateixos per tant, els proporcionarà una idea, que Can Coll ampliarà, per entendre que és un ésser viu i de què es compon.

Que els infants,doncs, es coneguin per dins i sàpiguen com es crea la vida és essencial perquè entenguin com són els éssers vius per dins (suma de parts, sistemes), diferenciar uns éssers vius dels altres (amb sistemes complexos o oberts), entendre com es reprodueixen i s'interaccionen, com s'alimenten i com fan la digestió, quina és la diferencia de sexes entre uns i altres, com es el naixement, quina és l'evolució que sofreixen els ésser vius.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Tot i que a lo millor no us sembla una bona metàfora jo vaig pensar que si.

El cos és la vida

Quines preguntes em plantejo?

- Els infants, si no treballen res a l’aula, són conscients del què estan aprenent?

Relació amb les lectures

L’excursió d’avui m’ha semblat molt similar amb el que intenta explicar Montserrat Pedreira a la lectura “La ciència de la quotidianitat”. En aquesta sessió hem treballat la ciència a partir d’allò que tenim a prop, que ens era significatiu.

També val a dir que hem treballat ciències tal i com aquesta autora vol fer referència en aquesta lectura, és a dir, a partir de: eines, converses col·lectives, treball autònom, dialogar amb la naturalesa...

Aula d'infantil

Data de la sessió: 19 d’octubre del 2010

Paraules clau: model d’ésser viu, projectes i interacció.

Breu descripció:

Avui en David ens ha ensenyat una aula d’infantil. En aquesta aula es treballaven les ciències partint d’allò que ens va dir en la classe anterior: treballar per projectes, a partir del que saben els infants, creant racons a l’aula, etc.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Durant aquesta sessió he après que per ensenyar el model d’ésser viu els mestres han de saber coses sobre ell. Els mestres han de deixar la descripció de l’ésser viu per passar a la creació de l’ésser viu. És a dir, que els mestres han de tenir en compte que és més important que els infants pensin com és i remodelar les seves idees partint d’allò que saben que ensenyar de manera descriptiva que és un ésser viu.

He après doncs, que saber coses sobre ciències no és saber les parts d’un animal. Aprendre ciències té a veure amb una interacció mestra-alumne i que tots tinguin idees que s’han d’intentar evolucionar.

Els exemples que s’han mostrat durant la sessió m’han donat idees de com fer això. De com fer que els infants creïn el seu model d’ésser viu partint del model d’ésser viu real.

Alguns dels exemples que s’han pogut veure són:

- Racó dels peixos

En aquest racó es pot veure com la mestra porta una peixera. Aquesta mestra doncs, té una idea d’ésser viu i sap que la peixera fomentarà l’observació dels infants i provocarà converses entre ells també fora de l’aula ordinària.

Gracies a aquest racó els infants podran observar les coses que li passen a aquest peix, quin és l’hàbitat on es cria i a més a més, la mestra que té en compte que vol unes converses documentades, afegeix a aquest racó informacions dels peixos, contes de peixos, entre d’altres.

La mestra per tant vol que hi hagin converses sobre els peixos però també documentades a partir d’allò que ells mateixos han buscat i han dit.

- Racó de les plantes

Un altre racó on els infants poden treballar ciències i conèixer el model d’ésser viu és un racó de les plantes on hi hagi llavors de diferents parts del món, lupes, cintes mètriques... D’aquesta manera aquest racó proporcionarà que la mestra pugui parlar finalment de les fruites i les plantes.

Un altre cosa que es va treballar a la sessió d’avui és:

Què entra i surt del meu cos?

En aquest apartat he après que hi ha tres funcions importants en l’ésser viu: la nutrició, la relació i la reproducció.

Aquestes coses passen per una mirada estructural (allò que ens permet aguantar el nostre cos, digerir...). He après que tots els éssers vius tenen un dinamisme que és el canvi i que això ho podem estudiar en macro (vist des de fora) i micro (les cèl·lules que componen).

Algunes preguntes que pot realitzar la mestra per potenciar veure l’interior del model d’ésser viu són:

Com hi veig per dins? / Com sóc en realitat?

Veig aquesta sessió de gran utilitat ja que ens ha mostrat idees i exemples de com enfocar la nostra de ciències. Ara em sento més preparada per poder dur-la a terme tal i com ens ha ensenyat i ens volia ensenyar en David.

Com ho puc ampliar?

Per ampliar aquesta sessió he decidit estendre el tema del model socioconstructivista a les aules d’infantil.

El docent des de la vessant socio-constructivista constitueix un element fonamental en l'ensenyament, ja que és aquest qui orienta, reflexiona sobre el seu que fer pedagògic en funció de les seus alumnes desenvolupa les estratègies adequades perquè adquireixin aprenentatge significatius, etc.

El mestre a l'aula es converteix un orientador i guia dins del procés d’ensenyament -aprenentatge. És aquest, qui assumeix el paper i per tant necessita d'una formació contínua i sòlida enfront de les pràctiques pedagògiques per *que aquestes siguin innovadores. Una actitud de canvi, és la que li permet produir en si mateix i en els nens nous conceptes, la qual cosa influirà positivament la transformació de l'individu i la societat.

Per a Hurtado “El mestre acompanya de manera directa el procés d’ensenyament - aprenentatge, i intervé no solament amb preguntes intel·ligents, sinó també amb respostes en el moment adequat. Es converteix així en un promotor permanent de l'aprenentatge dels nens. El mestre és abans de res un estratega que dissenya situacions d'aprenentatge que contribueixin realment a *l’adquisició de conceptes, en aquest cas conceptes de ciències.

HURTADO, R (1998). Lengua viva. Una propuesta constructivista.

És important que el mestre que com he dit té un paper essencial en l’ensenyament de les ciències si vol crear un model socioconstructivista social a les aules necessita:

1. Crear una comunitat a l’aula ja que ha d’aconseguir que els infants es sentin partícips de tots el que s’ensenya i es parla a la classe. Els nens i nenes han de sentir-se que formen part d’una comunitat i que els seves idees, els seus interessos i les seves opinions es tenen en compte. Els infants han de notar que quan parlen de ciències els seus descobriments i les seves hipòtesis són importants i poden ajudar als altres a crear-ne de noves o aconseguir una solució al problema que entre tots estan descobrint.

ANTIOQUIA UNIVERSITAT. El socio-constructivismo como modelo pedagógico orientador de los procesos de enseñanza y aprendizaje.

2. Organitzar el currículum en funció de temes amplis. Si el mestre vol crear idees innovadores que ajudin a l’aprenentatge significatiu de les ciències és important que comenci per organitzar el currículum tenint en compte els seus projectes i aspiracions. Si el currículum està ple de coses interessants i significatives que poden proporcionar una ensenyament socioconstructivista de les ciències serà més fàcil fer protagonista als infants i que les famílies i els mestres col·laborin.

3. Negociar objectius.

La participació hauria de començar en la pròpia aula. Per exemple, seria important que l’alumnat conegués quins són els seus camps d’actuació i veies possibilitats d’implicar-s’hi realment. Així, caldria que l’alumnat pogués participar en els processos organitzatius d’aula, però també en els continguts escolars: que compartís amb el professorat els coneixements que s0haguessin d’adquirir, que pogués negociar objectius, activitats o temps que s’hi dedica...

GUITART, ROSA M. Les actituds en el centre escolar. Reflexions i propostes

4. Procurar ocasions per als alumnes ja que ha de propiciar que els alumnes expressin el que pensen. D’aquesta manera l¡infant sentirà que es té en compte la seva opinió i que pot explicar el que sent i el que li ve al cap.


Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Crec que una bona imatge del que he après avui seria aquesta que veureu a continuació. Des del meu punt de vista aquesta imatge reflexa la combinació, la interacció entre els mestres i els alumnes per ensenyar ciències.

Quines preguntes em plantejo?

- Si l’estil dialògic per la construcció de significats fracassa que podem utilitzar?

Relació amb les lectures

La classe d’avui m’ha recordat a algunes lectures llegides. Sobretot he trobat similituds amb la de “Què entenem per treballar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a Educació Infantil i Primària?” de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa. M Tarín, de la qual he decidit parlar.

Tal i com es va comentar a classe i com es diu a la lectura per ensenyar el model d’ésser viu, que ens ajuda a passar d’una visió estàtica de les ciències a una dinàmica, el professorat ha de ser conscient i saber coses sobre el model per poder portar-ho a la pràctica i saber com ha de fer aprendre i ensenyar als infants.

Quan dèiem que saber ciències tenia a veure amb una interacció mestra-alumne vaig recordar una figura d’aquesta lectura, exactament la figura 2, on es veu palès la importància d’aquesta interacció. On es forma un triangle entre l’alumne, el mestre i el que s’ensenya.

També en aquesta lectura es pot evidenciar, tal i com hem après avui, la importància de els tres funcions: la nutrició, la relació i la reproducció per organitzar les seves idees i començar a entendre el model d’ésser viu.

Què sabem sobre ensenyar ciències?

Data de la sessió: 18 d’octubre del 2010

Paraules clau: model socioconstructivista, ensenyament-aprenentatge i construcció social.

Breu descripció:

Avui a classe el docent ens ha explicat com és per ell ensenyar ciències. Ens ha mostrat el model socioconstructivista per orientar l’ensenyament de les ciències.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Tal i com ens va dir en David, el model d’ensenyament fa temps que ha canviat. És important mirar tant l’ensenyament com l’aprenentatge. Per això els mestres han de tenir en compte que per ensenyar bé també han de ser conscients que has de fer aprendre als teus alumnes.

Des del meu punt de vist, és essencial que els alumnes sentin que estan aprenent alguna cosa i que siguin capaços de fer-se preguntes i respondre-les.

Penso també que per a assolir un bon aprenentatge és molt important l’assoliment del que han après, el que jo anomenaria l’ aplicació. Per tant, crec que és important que els pares i mares es preguntin que han fet per a què donin l’oportunitat als infants de compartir el seu aprenentatge. Les preguntes de les famílies no han de ser només: que has aprés avui?

Sinó també: quines preguntes t’has fet avui?

Crec que és tant important que els pares facin aquests dos tipus de preguntes, perquè el fer-se preguntes també els ajuda a voler buscar respostes, a conèixer, etc.

Respecte a l’ensenyament dels mestres, val a dir que estic d’acord en que els mestres tinguin models teòrics ja que els ajuda a contextualitzar i orientar l’aprenentatge de les ciències, en aquest cas, dels seus alumnes.

Les ciències per mi, han de ser, una construcció social. Les ciències han de ser socialment rellevants i que tinguin sentit pels mestres i pels alumnes. Per exemple si volem tractar la reproducció portar una ECOGRAFIA i parlar sobre ella.

Segons el David aprendre ciències ha de ser el resultat de la interacció entre:

- Experimentació
- Raonament. Buscar estratègies i hipòtesis.
- La comunicació (llenguatge). Dialogar pe buscar respostes amb els altres.
- Les emocions. Donar-li importància a allò que diu l’infant.
- El coneixement quotidià.

Referent a aquests aspectes val a dir que també penso que per aprendre ciències, perquè sigui una construcció social, s’ha d’experimentar, raonar, dialogar, expressar i tenir en compte els coneixements previs.

Amb tot això he arribat a la conclusió que:

-Un model socioconstructivista és el millor model per orientar l'ensenyament de les ciències. És així perquè amb aquest mètode els infants senten que aprenen alguna cosa pels seus propis mèrits. Tal i com el mestre ha exposat penso, doncs, que el model constructivista ajuda als infants a aprendre ciències de la manera adequada.

Els nens i nenes han d'aprendre de manera funcional i significativa a partir dels seus propis aprenentatges. Que un nen o nena, doncs, busqui la resposta a la seva pregunta amb els seus mètodes ajudarà a l'infant a interioritzar-la i a fer-la seva.Per ensenyar ciències és molt important això, que facin seu l'aprenentatge ja que els pot servir en un futur.

-Poc a poc a partir de les seves pròpies recerques, dels seus propis coneixements i dels seus aprenentatges els nens i nenes aconsegueixen aprendre allò que se'ls vol ensenyar.

-És molt important també la intervenció de les famílies i el seu enteniment en vers l'aprenentatge funcional i el ritme de cada infant.

Crec que aquesta sessió i la informació complementària del moodle ens ha ajudat a ser conscient de que és molt important que els infants siguin capaços de respondre preguntes ja que els farà tenir plaer del conèixer i tindran ganes de seguir aprenent.

Que corregeixin els seus errors creant per ells mateixos les idees correctes és la millor solució per a entendre i aprendre qualsevol concepte.

Com ho puc ampliar?

Per ampliar aquest apartat he decidit parlar una mica més sobre les quatre visions per ensenyar ciències que ens va anomenar en David a la classe.

- Tradicional

La educació tradicional va tenir el seu origen en la societat greco-romana i es va mantenir com la única alternativa fins a mitjans del segle XX. Passades les dues guerres mundials, es va alterar tant la organització mundial que alguns pensadors van iniciar un gran canvi cultural.

La base filosòfica de l’educació tradicional va ser la de buscar un apropament entre l’emissor i el receptor. Això significava no sortir de l’ordre establert. Utilitzava una pràctica educativa on l’educació era un exemple a seguir i el que el mestra deia, que era la única font de coneixement, era la veritat absoluta.

L’ensenyament dels conceptes educatius i les pràctiques educatives es feia a partir de la transmissió d’informacions.

- Redescobriment dirigit

Aquesta nova visió tenia a veure amb l’aplicació del mètode científic. Aquest mètode científic es referia a la ciència (bàsica i aplicada) com un conjunt de pensaments universals i necessaris, i que en funció de tot això sorgeixen algunes qualitats importants, com la de que està constituïda per les lleis universals que conformaven un coneixements sistemàtics de la realitat.

El mètode científic s’excloïa d’aspectes de la realitat humana i exclusivament quedava allò material. També volien demostrar que el raonament científic constituïa un estricte procés de deducció, procés del qual estan excloents la imaginació i el pensament intuïtiu.

- Canvi conceptual

Mitjançant la promoció del conflicte cognitiu per eliminar les idees errònies és va començar a crear un canvi conceptual en la manera com ensenyar ciències. Es va començar a pensar que era important la comunicació entre els alumnes i entre el mestre i els alumnes per progressar les idees.

- Modelització

A partir del canvi conceptual es va crear el procés de modelització. Aquest procés promou l’evolució dels models inicials a partir de l’activitat experimental i de les interaccions socials.

Amb el procés de modelització el mestre busca propostes eficients, variades, seqüenciades, ben gestionades i que facin evolucionar les seves idees. L’objectiu del procés de modelització es crear un procés social.

Els mestres volen buscar preguntes de l’entorn per ajudar a entendre els diferents conceptes. L’exploració de les preguntes ajuden a dialogar entre els infants i recordar-la. Els educadors també volen que els seus infants aprenguin a partir d’altres punts de vista (excursions, persona externa, vídeos...).

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

En aquesta sessió he après que per ensenyar ciències he de tenir en compte que es fa el camí de l’aprenentatge si caminem per ell.

Caminante no hay camino, se hace camino al andar

Quines preguntes em plantejo?

Una pregunta que em plantejo referent a com ensenyar ciències són:

- Si els infants no es fan preguntes significa que no han aprés?

Relació amb les lectures

La classe d’avui m’ha recordat a algunes de les lectures que en David ens ha proposat llegir.

En primer lloc quan en David ens comentava que per ensenyar bé també has de ser conscient de que has de fer aprendre als teus alumnes, vaig pensar en la lectura “Ciències com a activitat humana per a l’etapa d’Infantil i Primària. Bases per desvetllar la curiositat, les emocions i la comunicació reflexiva” de Montse Benlloch i Jordi Martí. En aquesta lectura es diu que el mestre ha de tenir en compte que no només ha de transmetre coneixement sinó facilitar respostes, demostrar evidències, saber que pensen i donar-los la oportunitat d’aprendre per ells mateixos.

En segon lloc quan es deia que els mestres han de tenir models ja que els ajuda a contextualitzar i orientar l’aprenentatge de les ciències, vaig recordar una cita de la lectura “Què entenem per treballar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a Educació Infantil i Primària?” de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa. M Tarín. En aquesta publicació de Rosa Sensat es diu que els models són representacions provisionals que expliquen els aspectes de la realitat. Això ho veig clarament relacionat amb el què va dir en David ja que si ajuda als mestres ha contextualitzar i orientar és per això, perquè els models són una base que el mestre té per entendre com veuen la realitat els seus infants.

En tercer lloc quan el docent anomenava que les ciències eren una construcció social em va venir al cap els projectes dels quals es parlava a la lectura “Projectes i activitats per canviar l’entorn” de Neus Sanmartí i Rosa M. Tarín. Els projectes que defineixen aquests dos autors són en sí treballs col·lectius, experiments, entre d’altres, que potencien una construcció social de coneixement.

En quart lloc quan es deia que aprendre ciències havia de ser el resultat de la interacció de la experimentació, raonament, comunicació, emocions i coneixement quotidià vaig recordar-me de dues lectures: la ja anomenada de Montse Benlloch i Jordi Martí i la lectura “La ciència de la quotidianitat” de Montserrat Pedreira. La de Benlloch i Martí perquè parlava de l’experimentació (deien que fer servir experiències a classe, sense excloure la imaginació és una forma per apropar-se a la veritat dels fets), de les emocions (deien que ajuden a la relacions entre l’educador i els alumnes) i l’argumentació (que deien que és una forma de negociar el significar del que s’està ensenyant i aprenent).

I finalment la de Montserrat Pedreira perquè parlava de la importància d’enfocar la ciència a partir d’allò quotidià i proper als infants.

Presentació: Experimentem amb les ciències

Títol: Experimentem amb les ciències

Data de la sessió: 5 d'octubre del 2010

Paraules clau: ciències, experimentació i hipòtesis.

Presentació:

Hola a tots i a totes!. Em dic Lidia-Abigail i en aquest Blog, després de cada sessió de Didàctica de les ciències, tractaré els aspectes següents:

Què he aprés avui?

Quines preguntes em plantejo?

Ho puc ampliar?

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés.


Avui al ser la primera entrada, he decidit donar una visió personal del què penso que m’ aportarà l’assignatura.

Penso que aquesta assignatura em pot ajudar a saber com fer ciències amb els infants. Em pot ensenyar a "pensar" més, fer més hipòtesis i anar més enllà en tot.

Parlant d'anar més enllà... quan vaig arribar a casa vaig voler saber més coses de les CIÈNCIES i vaig trobar un CEIP a Barcelona que "crec" fa ciències com el docent ens vol ensenyar: fent hipotèsis, projectes, etc.