Conferència de la Conxita

Data de la sessió: 8 de novembre del 2010

Paraules clau: ensenyar ciències, ulls de científic, model d’ésser viu

Breu descripció:

Avui ens ha visitat la Conxita i ens ha explicat com ensenyar ciències. Ha estat una classe enriquidora i aclaridora ja que ens ha servit per situar-nos i entendre molt millor en que consisteix l’ensenyament de les ciències i l’aprenentatge del model d’ésser viu.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Amb la Conxita he après que la ciència és una forma d’ensenyar cultura.

Davant d’un fenomen és important potenciar que els infants facin preguntes i intentin trobar una resposta a partir de la observació, la experimentació, els seus coneixements previs....

Durant la classe la Conxita plantejar dues preguntes:

Què necessitem per aprendre?

Què necessitem per ensenyar?

Al principi em va semblar curiós el plantejament d’aquestes preguntes ja que la resposta em semblava una mica difícil de trobar. Però de seguida vaig entendre el que havia de contestar. Tal i com va dir la Conxita penso que per aprendre o per ensenyar hem de tenir ganes de conèixer, de saber, de promoure situacions perquè els nens i nenes s’emocionin i es plategin preguntes que responguin a les seves inquietuds.

Saber anar una mica més enllà, canviar la manera de veure les coses i crear una mirada científic és l’objectiu del docent. Ja que tal i com diu la Conxita per ensenyar ciències hem d’imaginar i representar les seves idees.

Com podem fer que els infants tinguin ganes de conèixer?

Penso que una bona manera de què els infants tinguin ganes de conèixer és crear situacions i contextos on les criatures actuïn i es plantegin preguntes. Per exemple, com va dir la Conxita, portar un conill a l’aula.

Com podem fer que els infants mirin amb ulleres de científic?

Per transformar la mirada i la forma de pensar i parlar dels alumnes crec que els infants han de veure que, per exemple, els animals es reprodueixen, que els animals capten estímuls del medi i dóna respostes, etc.

Com podem fer per evolucionar les noves maneres de mirar, pensar i parlar?

D’aquest petit apartat és del que més he aprés ja que gràcies a la Conxita ara sé que per evolucionar les noves maneres de mirar, pensar i parlar hem de tenir en compte:

Regularitat _________ Diversitat
Canvi _________ Conversació
Macro __________ Micro
Dins __________ Fora
Continuació ___________ Discretització
Abans _____ Ara ______ Després
Aquí _________ Allà

Com podem fer per imaginar i representar?

Per fer que els infants imaginin i representin penso que és important que els mestres siguin capaços de donar respostes i representar-les per explicar-se-les als altres.
Tal i com diu la Conxita hi ha diferents maneres de representar allò que hi ha al món.

Com ho amplio?

Per ampliar aquesta sessió he decidit tenir en compte les diferents maneres que hi ha per representar els aprenentatges dels infants.

Hi ha diferents maneres de representar la realitat. S’ha considerat que es tracta:

- La música
- La plàstica
- El llenguatge matemàtic
- El llenguatge corporal
- El llenguatge verbal

com a formes de representació de la realitat, com a vehicles o instruments que han estat inventats pels éssers humans i que ens serveixen per comunicar-nos i interaccionar amb l’entorn.

HUDGUET TERESA I SOLÉ ISABEL. Aprendre i ensenyar a Educació Infantil.

Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

A aquesta imatge que us mostro veig que expressa el que la Conxita ens ha volgut expressar durant la classe: que l’aprenentatge de les ciències és una interacció entre mestra i alumnes, entre els mateixos alumnes, entre els alumnes i el món...

Quines preguntes em plantejo?

- Com podem fer que els infants s’interessin per les ciències, en el cas que totes les altres tàctiques fallin?

Relació amb les lectures

La conferència de la Contxita ha estat, clarament, un resum de totes les lectures que ens ha recomanat en David. Penso això ja que ha parlat de la curiositat, de les emocions, de les preguntes, de la experimentació (BENLLOCH i MARTÍ), dels projectes (SANMARTÍ i TARÍN), del pensament col·lectiu i democràtic (GENÉ), de la manera com ensenyar i fer aprendre als infants coses dels éssers vius (SENSAT) i sobre la quotidianitat que pot propiciar la mestra perquè els infants mirin amb ulleres de científic i facin evolucionar les seves maneres de mirar i pensar (PEDREIRA).