Paraules clau: model socioconstructivista, ensenyament-aprenentatge i construcció social.
Breu descripció:
Avui a classe el docent ens ha explicat com és per ell ensenyar ciències. Ens ha mostrat el model socioconstructivista per orientar l’ensenyament de les ciències.
Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):
Tal i com ens va dir en David, el model d’ensenyament fa temps que ha canviat. És important mirar tant l’ensenyament com l’aprenentatge. Per això els mestres han de tenir en compte que per ensenyar bé també han de ser conscients que has de fer aprendre als teus alumnes.
Des del meu punt de vist, és essencial que els alumnes sentin que estan aprenent alguna cosa i que siguin capaços de fer-se preguntes i respondre-les.
Penso també que per a assolir un bon aprenentatge és molt important l’assoliment del que han après, el que jo anomenaria l’ aplicació. Per tant, crec que és important que els pares i mares es preguntin que han fet per a què donin l’oportunitat als infants de compartir el seu aprenentatge. Les preguntes de les famílies no han de ser només: que has aprés avui?
Sinó també: quines preguntes t’has fet avui?
Crec que és tant important que els pares facin aquests dos tipus de preguntes, perquè el fer-se preguntes també els ajuda a voler buscar respostes, a conèixer, etc.
Respecte a l’ensenyament dels mestres, val a dir que estic d’acord en que els mestres tinguin models teòrics ja que els ajuda a contextualitzar i orientar l’aprenentatge de les ciències, en aquest cas, dels seus alumnes.
Les ciències per mi, han de ser, una construcció social. Les ciències han de ser socialment rellevants i que tinguin sentit pels mestres i pels alumnes. Per exemple si volem tractar la reproducció portar una ECOGRAFIA i parlar sobre ella.
Segons el David aprendre ciències ha de ser el resultat de la interacció entre:
- Experimentació
- Raonament. Buscar estratègies i hipòtesis.
- La comunicació (llenguatge). Dialogar pe buscar respostes amb els altres.
- Les emocions. Donar-li importància a allò que diu l’infant.
- El coneixement quotidià.
Referent a aquests aspectes val a dir que també penso que per aprendre ciències, perquè sigui una construcció social, s’ha d’experimentar, raonar, dialogar, expressar i tenir en compte els coneixements previs.
Amb tot això he arribat a la conclusió que:
-Un model socioconstructivista és el millor model per orientar l'ensenyament de les ciències. És així perquè amb aquest mètode els infants senten que aprenen alguna cosa pels seus propis mèrits. Tal i com el mestre ha exposat penso, doncs, que el model constructivista ajuda als infants a aprendre ciències de la manera adequada.
Els nens i nenes han d'aprendre de manera funcional i significativa a partir dels seus propis aprenentatges. Que un nen o nena, doncs, busqui la resposta a la seva pregunta amb els seus mètodes ajudarà a l'infant a interioritzar-la i a fer-la seva.Per ensenyar ciències és molt important això, que facin seu l'aprenentatge ja que els pot servir en un futur.
-Poc a poc a partir de les seves pròpies recerques, dels seus propis coneixements i dels seus aprenentatges els nens i nenes aconsegueixen aprendre allò que se'ls vol ensenyar.
-És molt important també la intervenció de les famílies i el seu enteniment en vers l'aprenentatge funcional i el ritme de cada infant.
Crec que aquesta sessió i la informació complementària del moodle ens ha ajudat a ser conscient de que és molt important que els infants siguin capaços de respondre preguntes ja que els farà tenir plaer del conèixer i tindran ganes de seguir aprenent.
Que corregeixin els seus errors creant per ells mateixos les idees correctes és la millor solució per a entendre i aprendre qualsevol concepte.
Com ho puc ampliar?
Per ampliar aquest apartat he decidit parlar una mica més sobre les quatre visions per ensenyar ciències que ens va anomenar en David a la classe.
- Tradicional
La educació tradicional va tenir el seu origen en la societat greco-romana i es va mantenir com la única alternativa fins a mitjans del segle XX. Passades les dues guerres mundials, es va alterar tant la organització mundial que alguns pensadors van iniciar un gran canvi cultural.
La base filosòfica de l’educació tradicional va ser la de buscar un apropament entre l’emissor i el receptor. Això significava no sortir de l’ordre establert. Utilitzava una pràctica educativa on l’educació era un exemple a seguir i el que el mestra deia, que era la única font de coneixement, era la veritat absoluta.
L’ensenyament dels conceptes educatius i les pràctiques educatives es feia a partir de la transmissió d’informacions.
- Redescobriment dirigit
Aquesta nova visió tenia a veure amb l’aplicació del mètode científic. Aquest mètode científic es referia a la ciència (bàsica i aplicada) com un conjunt de pensaments universals i necessaris, i que en funció de tot això sorgeixen algunes qualitats importants, com la de que està constituïda per les lleis universals que conformaven un coneixements sistemàtics de la realitat.
El mètode científic s’excloïa d’aspectes de la realitat humana i exclusivament quedava allò material. També volien demostrar que el raonament científic constituïa un estricte procés de deducció, procés del qual estan excloents la imaginació i el pensament intuïtiu.
- Canvi conceptual
Mitjançant la promoció del conflicte cognitiu per eliminar les idees errònies és va començar a crear un canvi conceptual en la manera com ensenyar ciències. Es va començar a pensar que era important la comunicació entre els alumnes i entre el mestre i els alumnes per progressar les idees.
- Modelització
Amb el procés de modelització el mestre busca propostes eficients, variades, seqüenciades, ben gestionades i que facin evolucionar les seves idees. L’objectiu del procés de modelització es crear un procés social.
Els mestres volen buscar preguntes de l’entorn per ajudar a entendre els diferents conceptes. L’exploració de les preguntes ajuden a dialogar entre els infants i recordar-la. Els educadors també volen que els seus infants aprenguin a partir d’altres punts de vista (excursions, persona externa, vídeos...).
Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:
En aquesta sessió he après que per ensenyar ciències he de tenir en compte que es fa el camí de l’aprenentatge si caminem per ell.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar
Quines preguntes em plantejo?
- Si els infants no es fan preguntes significa que no han aprés?
Relació amb les lectures
La classe d’avui m’ha recordat a algunes de les lectures que en David ens ha proposat llegir.
En primer lloc quan en David ens comentava que per ensenyar bé també has de ser conscient de que has de fer aprendre als teus alumnes, vaig pensar en la lectura “Ciències com a activitat humana per a l’etapa d’Infantil i Primària. Bases per desvetllar la curiositat, les emocions i la comunicació reflexiva” de Montse Benlloch i Jordi Martí. En aquesta lectura es diu que el mestre ha de tenir en compte que no només ha de transmetre coneixement sinó facilitar respostes, demostrar evidències, saber que pensen i donar-los la oportunitat d’aprendre per ells mateixos.
En segon lloc quan es deia que els mestres han de tenir models ja que els ajuda a contextualitzar i orientar l’aprenentatge de les ciències, vaig recordar una cita de la lectura “Què entenem per treballar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a Educació Infantil i Primària?” de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa. M Tarín. En aquesta publicació de Rosa Sensat es diu que els models són representacions provisionals que expliquen els aspectes de la realitat. Això ho veig clarament relacionat amb el què va dir en David ja que si ajuda als mestres ha contextualitzar i orientar és per això, perquè els models són una base que el mestre té per entendre com veuen la realitat els seus infants.
En tercer lloc quan el docent anomenava que les ciències eren una construcció social em va venir al cap els projectes dels quals es parlava a la lectura “Projectes i activitats per canviar l’entorn” de Neus Sanmartí i Rosa M. Tarín. Els projectes que defineixen aquests dos autors són en sí treballs col·lectius, experiments, entre d’altres, que potencien una construcció social de coneixement.
En quart lloc quan es deia que aprendre ciències havia de ser el resultat de la interacció de la experimentació, raonament, comunicació, emocions i coneixement quotidià vaig recordar-me de dues lectures: la ja anomenada de Montse Benlloch i Jordi Martí i la lectura “La ciència de la quotidianitat” de Montserrat Pedreira. La de Benlloch i Martí perquè parlava de l’experimentació (deien que fer servir experiències a classe, sense excloure la imaginació és una forma per apropar-se a la veritat dels fets), de les emocions (deien que ajuden a la relacions entre l’educador i els alumnes) i l’argumentació (que deien que és una forma de negociar el significar del que s’està ensenyant i aprenent).
I finalment la de Montserrat Pedreira perquè parlava de la importància d’enfocar la ciència a partir d’allò quotidià i proper als infants.
En primer lloc quan en David ens comentava que per ensenyar bé també has de ser conscient de que has de fer aprendre als teus alumnes, vaig pensar en la lectura “Ciències com a activitat humana per a l’etapa d’Infantil i Primària. Bases per desvetllar la curiositat, les emocions i la comunicació reflexiva” de Montse Benlloch i Jordi Martí. En aquesta lectura es diu que el mestre ha de tenir en compte que no només ha de transmetre coneixement sinó facilitar respostes, demostrar evidències, saber que pensen i donar-los la oportunitat d’aprendre per ells mateixos.
En segon lloc quan es deia que els mestres han de tenir models ja que els ajuda a contextualitzar i orientar l’aprenentatge de les ciències, vaig recordar una cita de la lectura “Què entenem per treballar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a Educació Infantil i Primària?” de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa. M Tarín. En aquesta publicació de Rosa Sensat es diu que els models són representacions provisionals que expliquen els aspectes de la realitat. Això ho veig clarament relacionat amb el què va dir en David ja que si ajuda als mestres ha contextualitzar i orientar és per això, perquè els models són una base que el mestre té per entendre com veuen la realitat els seus infants.
En tercer lloc quan el docent anomenava que les ciències eren una construcció social em va venir al cap els projectes dels quals es parlava a la lectura “Projectes i activitats per canviar l’entorn” de Neus Sanmartí i Rosa M. Tarín. Els projectes que defineixen aquests dos autors són en sí treballs col·lectius, experiments, entre d’altres, que potencien una construcció social de coneixement.
En quart lloc quan es deia que aprendre ciències havia de ser el resultat de la interacció de la experimentació, raonament, comunicació, emocions i coneixement quotidià vaig recordar-me de dues lectures: la ja anomenada de Montse Benlloch i Jordi Martí i la lectura “La ciència de la quotidianitat” de Montserrat Pedreira. La de Benlloch i Martí perquè parlava de l’experimentació (deien que fer servir experiències a classe, sense excloure la imaginació és una forma per apropar-se a la veritat dels fets), de les emocions (deien que ajuden a la relacions entre l’educador i els alumnes) i l’argumentació (que deien que és una forma de negociar el significar del que s’està ensenyant i aprenent).
I finalment la de Montserrat Pedreira perquè parlava de la importància d’enfocar la ciència a partir d’allò quotidià i proper als infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario