Aula d'infantil

Data de la sessió: 19 d’octubre del 2010

Paraules clau: model d’ésser viu, projectes i interacció.

Breu descripció:

Avui en David ens ha ensenyat una aula d’infantil. En aquesta aula es treballaven les ciències partint d’allò que ens va dir en la classe anterior: treballar per projectes, a partir del que saben els infants, creant racons a l’aula, etc.

Reflexió personal (que he après i quina utilitat li veig):

Durant aquesta sessió he après que per ensenyar el model d’ésser viu els mestres han de saber coses sobre ell. Els mestres han de deixar la descripció de l’ésser viu per passar a la creació de l’ésser viu. És a dir, que els mestres han de tenir en compte que és més important que els infants pensin com és i remodelar les seves idees partint d’allò que saben que ensenyar de manera descriptiva que és un ésser viu.

He après doncs, que saber coses sobre ciències no és saber les parts d’un animal. Aprendre ciències té a veure amb una interacció mestra-alumne i que tots tinguin idees que s’han d’intentar evolucionar.

Els exemples que s’han mostrat durant la sessió m’han donat idees de com fer això. De com fer que els infants creïn el seu model d’ésser viu partint del model d’ésser viu real.

Alguns dels exemples que s’han pogut veure són:

- Racó dels peixos

En aquest racó es pot veure com la mestra porta una peixera. Aquesta mestra doncs, té una idea d’ésser viu i sap que la peixera fomentarà l’observació dels infants i provocarà converses entre ells també fora de l’aula ordinària.

Gracies a aquest racó els infants podran observar les coses que li passen a aquest peix, quin és l’hàbitat on es cria i a més a més, la mestra que té en compte que vol unes converses documentades, afegeix a aquest racó informacions dels peixos, contes de peixos, entre d’altres.

La mestra per tant vol que hi hagin converses sobre els peixos però també documentades a partir d’allò que ells mateixos han buscat i han dit.

- Racó de les plantes

Un altre racó on els infants poden treballar ciències i conèixer el model d’ésser viu és un racó de les plantes on hi hagi llavors de diferents parts del món, lupes, cintes mètriques... D’aquesta manera aquest racó proporcionarà que la mestra pugui parlar finalment de les fruites i les plantes.

Un altre cosa que es va treballar a la sessió d’avui és:

Què entra i surt del meu cos?

En aquest apartat he après que hi ha tres funcions importants en l’ésser viu: la nutrició, la relació i la reproducció.

Aquestes coses passen per una mirada estructural (allò que ens permet aguantar el nostre cos, digerir...). He après que tots els éssers vius tenen un dinamisme que és el canvi i que això ho podem estudiar en macro (vist des de fora) i micro (les cèl·lules que componen).

Algunes preguntes que pot realitzar la mestra per potenciar veure l’interior del model d’ésser viu són:

Com hi veig per dins? / Com sóc en realitat?

Veig aquesta sessió de gran utilitat ja que ens ha mostrat idees i exemples de com enfocar la nostra de ciències. Ara em sento més preparada per poder dur-la a terme tal i com ens ha ensenyat i ens volia ensenyar en David.

Com ho puc ampliar?

Per ampliar aquesta sessió he decidit estendre el tema del model socioconstructivista a les aules d’infantil.

El docent des de la vessant socio-constructivista constitueix un element fonamental en l'ensenyament, ja que és aquest qui orienta, reflexiona sobre el seu que fer pedagògic en funció de les seus alumnes desenvolupa les estratègies adequades perquè adquireixin aprenentatge significatius, etc.

El mestre a l'aula es converteix un orientador i guia dins del procés d’ensenyament -aprenentatge. És aquest, qui assumeix el paper i per tant necessita d'una formació contínua i sòlida enfront de les pràctiques pedagògiques per *que aquestes siguin innovadores. Una actitud de canvi, és la que li permet produir en si mateix i en els nens nous conceptes, la qual cosa influirà positivament la transformació de l'individu i la societat.

Per a Hurtado “El mestre acompanya de manera directa el procés d’ensenyament - aprenentatge, i intervé no solament amb preguntes intel·ligents, sinó també amb respostes en el moment adequat. Es converteix així en un promotor permanent de l'aprenentatge dels nens. El mestre és abans de res un estratega que dissenya situacions d'aprenentatge que contribueixin realment a *l’adquisició de conceptes, en aquest cas conceptes de ciències.

HURTADO, R (1998). Lengua viva. Una propuesta constructivista.

És important que el mestre que com he dit té un paper essencial en l’ensenyament de les ciències si vol crear un model socioconstructivista social a les aules necessita:

1. Crear una comunitat a l’aula ja que ha d’aconseguir que els infants es sentin partícips de tots el que s’ensenya i es parla a la classe. Els nens i nenes han de sentir-se que formen part d’una comunitat i que els seves idees, els seus interessos i les seves opinions es tenen en compte. Els infants han de notar que quan parlen de ciències els seus descobriments i les seves hipòtesis són importants i poden ajudar als altres a crear-ne de noves o aconseguir una solució al problema que entre tots estan descobrint.

ANTIOQUIA UNIVERSITAT. El socio-constructivismo como modelo pedagógico orientador de los procesos de enseñanza y aprendizaje.

2. Organitzar el currículum en funció de temes amplis. Si el mestre vol crear idees innovadores que ajudin a l’aprenentatge significatiu de les ciències és important que comenci per organitzar el currículum tenint en compte els seus projectes i aspiracions. Si el currículum està ple de coses interessants i significatives que poden proporcionar una ensenyament socioconstructivista de les ciències serà més fàcil fer protagonista als infants i que les famílies i els mestres col·laborin.

3. Negociar objectius.

La participació hauria de començar en la pròpia aula. Per exemple, seria important que l’alumnat conegués quins són els seus camps d’actuació i veies possibilitats d’implicar-s’hi realment. Així, caldria que l’alumnat pogués participar en els processos organitzatius d’aula, però també en els continguts escolars: que compartís amb el professorat els coneixements que s0haguessin d’adquirir, que pogués negociar objectius, activitats o temps que s’hi dedica...

GUITART, ROSA M. Les actituds en el centre escolar. Reflexions i propostes

4. Procurar ocasions per als alumnes ja que ha de propiciar que els alumnes expressin el que pensen. D’aquesta manera l¡infant sentirà que es té en compte la seva opinió i que pot explicar el que sent i el que li ve al cap.


Metàfora o imatge que té relació amb allò que he aprés:

Crec que una bona imatge del que he après avui seria aquesta que veureu a continuació. Des del meu punt de vista aquesta imatge reflexa la combinació, la interacció entre els mestres i els alumnes per ensenyar ciències.

Quines preguntes em plantejo?

- Si l’estil dialògic per la construcció de significats fracassa que podem utilitzar?

Relació amb les lectures

La classe d’avui m’ha recordat a algunes lectures llegides. Sobretot he trobat similituds amb la de “Què entenem per treballar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a Educació Infantil i Primària?” de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa. M Tarín, de la qual he decidit parlar.

Tal i com es va comentar a classe i com es diu a la lectura per ensenyar el model d’ésser viu, que ens ajuda a passar d’una visió estàtica de les ciències a una dinàmica, el professorat ha de ser conscient i saber coses sobre el model per poder portar-ho a la pràctica i saber com ha de fer aprendre i ensenyar als infants.

Quan dèiem que saber ciències tenia a veure amb una interacció mestra-alumne vaig recordar una figura d’aquesta lectura, exactament la figura 2, on es veu palès la importància d’aquesta interacció. On es forma un triangle entre l’alumne, el mestre i el que s’ensenya.

També en aquesta lectura es pot evidenciar, tal i com hem après avui, la importància de els tres funcions: la nutrició, la relació i la reproducció per organitzar les seves idees i començar a entendre el model d’ésser viu.